Lluís Llach: ‘Com ens frenarà l’estat? Quin disbarat farà? I després, com l’arreglarà?’

És la veu de la consciència independentista. Amb la vida resolta i projectes d’emprenedor i de solidari en marxa, Lluís Llach hauria pogut mirar cap a una altra banda i no haver-se embolicat en un procés que tothom sabia que exigiria sacrificis personals. Al capdavant de la llista per Girona de Junts pel Sí i assumint un paper d’home-vaselina dins del grup parlamentari, són pocs els qui no reconeixen el paper decisiu de Llach des del 27-S fins ara que les coses comencen a anar de veres. Parlar amb Llach és com posar el termòmetre. El to de veu, la mirada i el gest són molt diferents quan les coses van de gairell i quan les coses estan encarrilades. Ara ens trobem en una d’aquestes segones situacions. A dos mesos de l’exercici definitiu de l’autodeterminació, Llach veu poques possibilitats que l’estat espanyol aconsegueixi aturar, encara que sigui provisionalment, la voluntat democràtica dels catalans. Uns quants dies de vacances al Senegal per a fer el seguiment dels projectes que hi fa la seva fundació i algunes estones de lectura davall d’uns cocoters permetran a l’ex-cantant d’agafar aire i renovar idees per a les setmanes més decisives de la història recent de Catalunya. Vegem què ens explica:

—Sembla que les coses ja van més de debò. La tensió puja de nivell.
—Jo diria que hem anat cremant les etapes d’una manera convenient. Tocava allò que tocava en cada moment. Hi va haver el moment de la negociació de la investidura, el de la represa, moments delicats com el del no al pressupost… I això es va superar gràcies a un reflex republicà i a la intel·ligència del president. Les dificultats han estat transformades en passos endavant significatius. També hi va haver aquell moment tan interessant del pacte pel referèndum. Hem anat fent les etapes amb totes les dificultats que implicava un temporal com el que passem, però de manera gradual i lògica. Malgrat les dificultats, els entrebancs i les transversalitats extremes de tota la gent que participa en el procés, som on hem de ser. Certament, hem arribat al moment cabdal i definitiu. I s’ha fet en el temps que s’havia promès. Si restem el període previ a la investidura i l’aturada del pressupost, som en els famosos divuit mesos.

[Continuar llegint…]

Leave a reply:

Your email address will not be published.

Site Footer