Els moviments que determinaran la batalla decisiva pel referèndum

El dia abans de la batalla cada bàndol prepara les eines, repassa cada pas que farà i estudia tots els moviments i situacions prevists. L’empenta ciutadana ha portat la política catalana i l’espanyola a un tauler on les peces es miren de reüll. El referèndum, ara mateix, és a l’horitzó mentre s’imposa la immediatesa del primer assalt important i decisiu. El parlament ha d’aprovar demà la llei del referèndum d’autodeterminació (pdf) i qui sap si també la llei de transitorietat. Els moviments de les fitxes espanyoles –una mena de filibusterisme per la via de l’amenaça i l’obstrucció judicial– han forçat la part catalana a aprovar la llei utilitzant els mecanismes que el reglament del parlament reserva per a ocasions excepcionals.

La doctrina del full de ruta
D’entrada, la mesa de la cambra presidida per Carme Forcadell ha esquivat fins ara l’admissió a tràmit de les dues lleis registrades per Junts pel Sí i la CUP, per evitar una actuació abans d’hora del Tribunal Constitucional. L’objectiu de la doctrina que s’ha imposat en el full de ruta sobiranista és arribar a l’aprovació de la llei de referèndum sense haver de desobeir cap sentència ni cap interlocutòria judicial. És a dir, fer tot el recorregut per les vies legals fins a l’entrada en vigor de l’article tercer de la llei que anuncia que aquesta norma preval jeràrquicament sobre totes aquelles que hi puguin entrar en conflicte, ‘en tant que regula l’exercici d’un dret fonamental i inalienable del poble de Catalunya’.

Una reunió abans de començar el ple
És per això que l’admissió a tràmit de les lleis per la mesa –una acció imprescindible per a poder arribar al ple del parlament– es farà en una reunió extraordinària abans de començar el ple de demà. Amb tot, el debat i l’aprovació de la llei no figurarà a l’ordre del dia que quedarà fixat avui. Seran els grups de Junts pel Sí i la CUP que, una vegada començat el ple, demanaran d’incloure aquest punt a l’ordre del dia tal com els permet l’article 81.3 del reglament de la cambra. Aquest article preveu que es puguin aprovar propostes dels grups sense passar tots el tràmits parlamentaris habituals si la majoria absoluta ho accepta. I això passarà, segons les fonts consultades per VilaWeb, entre la sessió de control al govern i al president i el primer punt de l’ordre del dia. És a dir, cap a migdia.

Primera oportunitat del TC
En el període que va entre l’admissió a tràmit per la mesa i l’alteració de l’ordre del dia a instància dels dos grups de la majoria sobiranista, el Tribunal Constitucional espanyol tindrà una primera oportunitat d’actuar contra la decisió de Forcadell i companyia. Els magistrats del TC estaran reunits des d’avui i actuaran paral·lelament al ple del Parlament de Catalunya. Quan la mesa admeti a tràmit les lleis, el TC podrà enviar un requeriment que –contra algunes versions que s’han fet córrer aquests últims dies– no caldrà que sigui fet a mans per cap secretari judicial. El TC podrà fer aquest advertiment per fax o per correu electrònic, que són conductes habituals de les notificacions oficials entre l’alt tribunal espanyol i els lletrats del parlament.

Requeriment o incident d’execució
En aquest moment, caldrà veure si els magistrats opten per un requeriment de reconsideració –per demanar a Forcadell que invalidi la decisió presa– o directament per l’incident d’execució en aplicació de la sentència de suspensió de la declaració parlamentària del 9 de novembre del 2015 (d’inici del procés cap a la independència). Sigui de l’una manera o de l’altra, la determinació de la majoria parlamentària és de continuar el ple i que siguin els diputats que es pronunciïn amb la votació de la llei de referèndum (la de transitorietat restarà pendent d’aprovar-se l’endemà, segons les consultes fetes per VilaWeb).

Se suspendrà el ple?
Els grups contraris al referèndum tindran l’oportunitat de demanar a la mesa una reconsideració de la decisió d’admetre a tràmit la llei, a més de l’acceptació de l’alteració de l’ordre del dia. Aleshores, la mesa haurà de resoldre la petició d’aquests grups i, si no hi ha cap novetat, la desestimarà. Per tant, quan JxSí i la CUP hagin demanat d’alterar l’ordre del dia i s’hagi votat aquesta proposta, caldrà prendre una nova decisió: se suspèn el ple fins al termini marcat per a la presentació d’esmenes o el ple continua i la tramitació d’esmenes es fa paral·lelament.

El moment dels unionistes
Un cop transcorregut el període obert per a la presentació d’esmenes abans de la votació de la llei, els portaveus designats per cada grup podran prendre la paraula per a fixar posició. Ciutadans, PSC i PP ja han anunciat que abandonarien el ple, però no és clar si se n’aniran abans del debat o ben bé abans de la votació. Una altra possibilitat és que abandonin el ple tots els seus diputats llevat dels tres portaveus, que voldran deixar constància de la posició del grup per al diari de sessions i per a la quota de pantalla televisiva corresponent. Cas a banda és el dels diputats de Catalunya Sí que es Pot, que arriben al ple més important de la legislatura completament dividits entre els qui s’oposen taxativament a la llei i els que s’abstindran i podrien arribar a votar-la favorablement.

Una majoria del 86,75%
Un cop fet el debat i aprovada la llei amb el vot de la majoria parlamentària, la cambra en farà la publicació electrònica al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya. Si els tres grups unionistes abandonen la cambra, la majoria amb què s’haurà aprovat la llei serà molt àmplia. Sense Cs, PSC ni PP, la cambra té 83 diputats. Si l’aproven els diputats de JxSí i la CUP, la majoria haurà estat del 86,75%. Amb la publicació de la llei al butlletí oficial, el president Carles Puigdemont i el govern ja poden signar el decret de convocatòria i el decret de normes complementàries del referèndum de l’1 d’octubre.

Un nou recurs d’inconstitucionalitat o sancions immediates
A banda els requeriments que hagi pogut fer el TC durant el ple, la publicació de la llei motivarà un recurs d’inconstitucionalitat del govern espanyol amb l’aplicació de l’article 161.2 de la constitució, que implica la suspensió cautelar immediata de la norma impugnada. Per a poder presentar aquest recurs, el govern espanyol necessitarà un dictamen favorable del Consell d’Estat, que s’haurà de reunir d’urgència com ja ha fet cada vegada que s’ha tractat d’impugnar els passos del procés cap a la independència.

Les tres mesures coercitives del TC
Si el TC opta per aplicar l’article 92 de la llei orgànica –aquell que es va reformar per dotar de capacitat sancionadora el tribunal–, ho podrà fer mitjançant la multa coercitiva o la suspensió dels càrrecs que han desobeït els requeriments. Són actuacions que pot fer d’ofici o a petició d’alguna de les parts del procés. La multa coercitiva és una fórmula regulada per l’article 92.4 de la llei, que pretén doblegar la voluntat d’algú per obligar-lo a complir les ordres del tribunal. És una multa (entre 3.000 i 30.000 euros) que es pot anar reiterant al llarg del temps fins que la persona afectada accepti el compliment dels requeriments. Per una altra banda, la suspensió dels càrrecs afectats no és cap inhabilitació. El TC no pot inhabilitar ningú directament. Per fer-ho, ha de derivar l’incident d’execució per la via penal al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (en el cas dels membres del parlament o del govern). La suspensió d’un càrrec pel TC és una mesura cautelar i temporal fins a una sentència d’inhabilitació definitiva al TSJC.

La batalla de la desconnexió ja és ací
Finalment, el TC té encara una tercera opció sancionadora i coercitiva. Pot ordenar l’execució substitutòria de les resolucions preses. En aquest cas, el tribunal pot requerir la col·laboració del govern espanyol perquè ‘adopti les mesures necessàries per assegurar el compliment de les resolucions’. Quines seran aquestes mesures és una incògnita que tan sols poden resoldre els magistrats del tribunal si decideix d’aplicar aquest punt de la seva capacitat sancionadora. Per tant, en el moment que la mesa admeti a tràmit les lleis, demà a primera hora, començarà la batalla decisiva pel referèndum i el xoc de legitimitats. L’habilitat de cada part determinarà l’èxit de l’escomesa democràtica catalana. Amb l’aprovació de la llei de referèndum i, encara més, la de transitorietat, Catalunya haurà començat la desconnexió final si així ho certifiquen els ciutadans l’1 d’octubre.

Leave a reply:

Your email address will not be published.

Site Footer