De la dissolució d’ETA a l’exigència al govern espanyol: absències, llengües no mossegades i Cyrano de Bergerac a Arnaga Etxea

Crònica de l’acte a Kanbo per a obrir un període després de la dissolució d’ETA amb Gerry Adams, Brian Currin, Jonathan Powell i Bertie Ahern, entre més

Kanbo, Arnaga Etxea. La casa que es va construir i on va viure Edmond Rostand, l’autor de l’obra teatral Cyrano de Bergerac. Aquest és el lloc on s’ha fet l’acte de formalització de l’anunci de dissolució d’ETA. És un acte que ve precedit per una dissolució per fascicles. De fet, tot semblava anunciat ja l’octubre del 2011, quan es va comunicar que l’organització basca abandonava l’activitat armada de manera definitiva. Aquestes últimes setmanes, el degoteig d’informacions, cartes i comunicats no ha parat. I avui la cosa es formalitza definitivament. A Kanbo, en un acte anunciat com un ‘esdeveniment per a l’avenç en la resolució del conflicte al País Basc’, hi eren convocats els partits, les institucions, els sindicats i altres organismes polítics, econòmics i socials.

Vigilància intensiva

Casa Arnaga i una mica de jardí (fotografia: Pere Cardús).

Arnaga Etxea –mas Arnaga (originalment, Arraga)– és pràcticament un castellet al País Basc Nord envoltat de jardins, fonts, camps de gespa segada arran, glorietes i cases per al bestiar i els servents. Vaja, un lloc molt diferent d’aquelles parròquies i fàbriques on es reunien els fundadors d’ETA a final dels cinquanta. Hi fa fred, però avui no ha plogut, de moment. En arribar-hi, la primera escena ha estat la d’un periodista –diguem-ne així per entendre’ns– d’una televisió d’extrema dreta espanyola assetjant a peu d’aparcament Paul Ríos, un dels convidats i home de pau a l’ombra, quan tot just sortia del cotxe. Com que Ríos, un dels pencaires de la pau i actual col·laborador d’Ibarretxe a l’Agirre Lehendakaria Center, no li feia cas, l’individu s’ha girat mirant la seva càmera: ‘Aquesta és la seva democràcia.’

Quan a primera hora m’he aproximat al recinte amb el cotxe, ja he pogut comprovar uns quants punts de vigilància i seguretat. Privada, diguem-ne. O sense uniformes enlloc. Amb el cotxe aparcat i caminant cap al lloc reservat per als periodistes, podia veure els homes i dones apostats cada vint metres en el perímetre d’Arnaga Etxea. Els GAL fa temps que van deixar d’actuar, però la violència dels estats té moltes formes i cal estar alerta. De fet, aquests últims anys s’ha comprovat que la pau té diversos adversaris. I avui es reuneixen aquí els principals promotors de la pau.

[Continuar llegint]

Leave a reply:

Your email address will not be published.

Site Footer