Quim Torra, l’home que no prenia precaucions
Després de vint anys de feina a l’empresa privada i havent anat a parar a Suïssa, Quim Torra va decidir de canviar d’aires i va tornar a Catalunya per començar una nova vida. Amant de la literatura, el periodisme i els llibres, Torra deixava enrere una vida de powerpoints i reunions executives d’alt nivell en el món de les assegurances per posar-se a escriure i a fundar una editorial, Acontravent. Aquella experiència restà impresa en els fulls de Ganivetades suïsses. Viatge (d’anada i tornada) al cor del management i del capitalisme salvatge, un llibre editat pel seu amic Jaume Ciurana a Símbol Editors l’any 2007.
En el retorn a Catalunya, Torra s’immergeix en arxius, correspondències, llibretes, dietaris i fulls de diaris antics per recuperar personatges dels millors anys del periodisme català i oferir-los a tothom. És així com esdevé el principal coneixedor de la vida i obra d’Eugeni Xammar, el periodista que va passar seixanta anys voltant pel món. Escriu una biografia de Xammar, també editada per Símbol. De Xammar, sempre en recordarà el compromís amb Catalunya condensat en una frase: ‘Tractant-se de les coses de Catalunya, jo no prenc mai precaucions.’ I més endavant, el 2009, guanya el premi Carles Rahola d’assaig per la seva obra Viatge involuntari a la Catalunya impossible, sobre els periodistes Lluís Capdevila, Àngel Ferran i Francesc Madrid, que es van haver d’exiliar quan la República fou derrotada.
Quim Torra, nascut el desembre del 1962 a Blanes, acompanya la seva activitat intensa als arxius i biblioteques d’una tasca igualment intensa d’activisme cultural i polític des de la societat civil. També emprèn una activitat constant com a articulista en revistes i diaris diversos i com a editor de desenes de llibres, amb el segell Acontravent. El primer càrrec en una entitat sobiranista l’exerceix com a president de Sobirania i Justícia, quan el febrer del 2011 substitueix Agustí Bassols, mort ara fa una quinzena de dies. Torra deixa la presidència d’aquesta entitat el març del 2014. També fou el 2011 quan va interposar al Tribunal Europeu de Drets Humans una demanda –refusada posteriorment– contra la sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l’estatut.
