Ni xerraire ni malèvola

Mireu-la, que eixerida, delicada i atenta. Ha vingut a cercar menjar, no pas a veure’m. Procura per ella i pels seus. I té por, com tots, més o menys domesticada. Diu que al Lluçanès, al Solsonès i al Vallès, d’una dona xerraire, en diuen una mallerenga. Curiosament, en canvi, a Mallorca anomenen així a una dona malèvola. A mi aquesta no m’ha explicat pas res, de moment. I de mal, ja us asseguro que no me’n farà pas, pobreta.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *