Qui sóc

Sóc un apassionat de la comunicació, el periodisme, els documentals i l’escriptura. Per això, he creat la factoria Brogit (idees en moviment), des d’on m’implico en els projectes més interessants. He tingut la sort de poder dedicar la meva vida professional a aquesta passió. Ho he pogut fer sempre des de llocs interessants, aprenent de persones molt bones. Vaig néixer el 1978 a Terrassa. Vaig estudiar Cinema i Audiovisuals (ESCAC), especialitzant-me en guió i documental i, després, vaig fer un màster de direcció d’empreses (EUNCET). Vaig treballar com a analista d’informació periodística, com a consultor d’estratègia comunicativa i innovació i com a periodista els primers 18 anys de vida professional. A continuació, vaig treballar a l’oficina del president de la Generalitat en un moment convuls i conflictiu com a assessor de polítiques estratègiques, primer, i com a director d’oficina, després. Ja fa un temps que torno a ser al terreny que més m’agrada, immers en projectes engrescadors en el camp del periodisme, la comunicació i l’audiovisual. Narrar, explicar, entendre i comunicar, aquesta és la qüestió.

Em podeu seguir a Twitter (@perecardus), si us vaga, al canal de Telegram, si us plau, i a Instagram (ací), si us fa goig.

14 Comments

  1. Dius … Qui sóc? He respost la pregunta? Si i tant, molt bé.
    Vaig llegint articles teus via Vilaweb i a vegades, ja saps com va això, amb les presses, la dispersió, en fi et tenia sense cara posada i un xic barrejat amb en Salvador Cardus per allò del cognom. Avui, després d’aquest teu últim article ‘El procés d’independència podria invertir les posicions de CiU i ERC?’ m`he dit; cerca a aquest xicot que normalment t’agrada el que llegeixes d’ell. I aquí he arribat. Bé, amb el teu permís t’afegiré al Twitter.
    Una cordial salutació i gràcies pels teus encertats articles.

    Àngel Torres Villarrroya – Vilablareix

  2. Bona tarda Pere,
    Sóc la Paula Molés i t’escric del programa EL Matí de Catalunya Ràdio. Et voldríem proposar venir a la tertúlia que farem el dia 24 de juny, Sant Joan, de 9 a 9.40h.
    Podries venir?
    Moltes gràcies i una abraçada,

  3. Pertanyo a l´entitat VNGPERLAINDEPENDENCIA de Vilanova i la Geltrú. Voldríem posar-nos en contacte amb vostè per a veure si podria fer un parlament sobre la independència davant de 3.000 persones el dia 10 de setembre a la Marxa de Torxes que organitzem des de les votacions populars.
    Si li interessa el tema pot trucar-me al 634504299 i podrem aprofundir més en el tema.
    Estem molt interessats.
    Gràcies.

  4. “[…]Els vaig donar la mà i vam sortir a menjar-nos el món.”

    Gràcies.
    M’has fet plorar… molt…
    Moltes gràcies.

    Salut i llibertat !!*!!

  5. Hola Pere. Jo només veig una manera de posar d’acord JXS i la CUP pel tema de la investidura.
    Que acceptin a cara o creu (moneda) qui dels dos ha de cedir.
    Si perd la CUP cedeix els 2 vots a favor de’n Mas.
    Si perd JXS proposa un altre candidat/ta.
    Així ningú podrà dir que l’altre s’ha imposat.
    Sembla una “boutade” però jo és la única solució que hi veig.

  6. He llegit el teu Mail Obert al Vilaweb i penso que encara hi ha marge de maniobra. Ja que la CUP ha dit que fins i tot acceptaria de President algú de CDC. Doncs llavors, una possible solució per sortir de l’atzucac, seria fer a Neus Munté Presidenta (si no m’equivoco havia estat de l’ugt) i un cop format govern, fer una llei perquè es crei la figura de cap d’estat, que llavors seria per Artur Mas. Que és tal com funciona en països on no hi ha una república.
    D’aquesta manera el President no tindria tant poder i es podria fer una presidència coral, tal com reclama la CUP.
    La idea me la va donar un amic meu, si els hi pots fer arribar, ja que com que estan tant obsessionats amb fer Mas President potser no hi han caigut en la figura de Cap d’estat o Primer Ministre.
    Deixo clar que a mi m’agradaria que en Mas fos President, però si la CUP no vol llavors no hi ha res a fer.

  7. Benvolgut Pere Cardús,

    Vull felicitar-te pel teu mail obert a Vilaweb ‘Nenes que seran dones…’ Com a dona i com a mare de dos nens de 4 anys comparteixo plenament el que hi exposes.
    Com a dona perque considero que el linxament mediatic i comercial que es fa cap a la dona es bestial. A l’edat adulta tens la possibilitat de prescindir-ne si ets prou concient de que t’estan assatjant, però és tothom prou critic i té prou criteri per prescindir del que ens marquen les modes i com ens diuen els mitjans que hem de ser les dones? No
    Com a mare perque veig com a les botigues és clarament classificable quina és la secció de nens i quina és la de nenes. No haurien de vestir tots de forma igual i amb la mateixa varietat de colors? Les joguines no haurien de ser prou enriquidores per a tots com per poder evitar els rols? Com a mare perque sento els meus fills que fan determinats comentaris de les nenes de la classe que no se d’on han tret, da casa no, o que determinat color és de nena perque algú li ha explicat.
    L’altra dia, precissament vaig tenir un episodi divertit amb els meus fills i, penso que són les oportinitats per aprofitar per fer reflexionar als menuts sobre aquest tema. Els meus fills miraven un aparador i demanaven coses que volien. Un dels dos va triar entre el seu pack de coses maquillatge com el que fan servir les nenes i el seu germà li va respondre que allo era de nena. Perque un nen no pot comprar-se un maquillatge i pintar-se si vol? Perque està ben vist que una nena petita es maquilli o es pinti les ungles (cosa que trobo escandalosa de per si perque esta transmetent una imatge determinada de dona) i no ho pot fer un nen? Després d’adults a molts homes els agrada disfressar-se de dona, però si un nen vol maquillatge no està ben vist.
    O una altra anecdota. A l’escola bressol dels meus fills hi havia una parella de bessons, en aquest cas un nen i l’altra nena. Resulta que al nen li feia gracia la roba de la nena, malles, les calcetes roses de la seva germana, pel color i perque la trobava més atractiva que els seus pantalons de pana blaus o grisos. La mare sense problemes li deixava al nen anar amb malles de colors. No et pots ni imaginar la quantitat de comentaris, i no pas bons, que rebia. Tanta diferencia hi ha entre uns leguins i una pantalons de xandall?
    I sovint me n’adono que, tot i que la dona ha entrat en el mon laboral, que lluny estem de la igualtat real. El món ens tracta de forma diferent perque interessa, perque comercialment això genera una riquesa per alguns. Sexualment som considerades objecte de dessitg i comercialment utilitzades, i no només per la imatge que es dóna de nosaltres als anuncis, també com a objecte de consum.

    1. Moltes gràcies pel teu comentari, Irene. És una qüestió preocupant que massa sovint és motiu de ridiculització general. Espero que sapiguem anar construïnt una societat més madura i més respectuosa per a tothom.

  8. Benvolgut Pere,
    soc subscriptor de Vilaweb i acabo de llegir el teu article d’opinió ‘Ens alcem d’una vegada?’
    Casi totalment d’acord amb el que dius, estic fins i tot per treure el casi, però no caldria dedicar unes línies a SI (Solidaritat per l’Independència)? Potser no son un partit polític català? Potser es perquè ja no te presencia al Parlament, precisament per defendre sempre l’opció independentista sense fissures, quan encara feia por?
    Potser, SI, si que et faria el pes!
    Atentament

  9. Agraït de poder comentar l’article sobre el combat democràtic del 2017. Estic d’acord en les conclusions: el referèndum i el “sí”. I voldria matisar algunes qüestions de l’anàlisi que t’hi porta.

    Salto al damunt de la dicotomia llei o democràcia tot i gratant en el segon terme, demokratía, “el poder del poble”, i travent-ne un concepte previ a llei i a democràcia: poble. Hi ha un conflicte de pobles. I tot poble té legitimitat per a fer la seva democràcia i la seva llei. A qui diu que sense llei no hi ha democràcia, no cal replicar la frase inversa, doncs, sinó recordar-li que sense poble no hi ha ni llei ni democràcia. Ambdós són fets pel poble. I polítics, politòlegs, jutges o professors de dret: tots ells reben ‘poble’ com un postulat. Les seves funcions s’enmarquen en la legalitat i voler avantposar la llei a un poble seria posar el carro davant dels bous.

    El 2017, doncs, assumirem la veu del poble de català. Bon any a tothom!

  10. Benvolgut Pere
    El passat sovint ens pot alliçonar. Si coneixessim un sintesi de la nostra història veuríem que estem a punt de cometre un altra gran error, Casp 1412 o el que va acabar el 1714. L’única solució actual és anar units, no n’hi cap altra deia en Gaziel. La falta d’unió en moments crítics ens ha portat a la situació actual i que ja fa tres segles que dura..

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *