Avui fa vint anys que Nelson Mandela va eixir de la presó després de vint-i-set anys de captiveri. Va ser empresonat per ser el líder del moviment contra l’apartheid a Sud-àfrica. Mandela va esdevenir un símbol contra l’opressió des de la presó i, quan en va sortir, va esdevenir l’impulsor de la reconciliació i la fi de l’apartheid.

Vaig començar a llegir coses sobre Mandela ja fa molts anys. Diria que l’autobiografia ‘Long Walk to Freedom’ va ser el primer llibre en anglès que vaig comprar. Després vaig buscar algun llibre sobre el líder sud-africà en català i vaig trobar el de l’Alfred Bosch, ‘Nelson Mandela, l’últim Home-Déu’. Uns quants anys més tard vaig saber a través d’una entrevista a John Carlin a algun diari que estava escrivint un llibre sobre Mandela i el partit de rugbi que va canviar el destí d’un país. Vaig seguir tots els rastres de Carlin esperant la publicació del llibre. A principi d’any 2009 ja hi havia la fitxa a Amazon, però anunciava que no es podria comprar fins passat l’estiu. El vaig reservar a la mateixa pàgina de venda de llibres online. Finalment, en vaig rebre un exemplar el mes d’octubre. Vaig començar a llegir-lo apassionadament fins que un bon dia, tot passejant per llibreries de Barcelona, el vaig veure exposat a l’aparador d’Espais en una edició en català de l’editorial La Campana. Vaig entrar a la llibreria i en vaig comprar l’exemplar més perfecte. A la cafeteria més propera vaig deborar les primeres pàgines fins que se’m va fer l’hora d’una reunió inoportuna que va interrompre un gran moment.

Ara han estrenat la pel·lícula, ‘Invictus’, basada en el llibre de Carlin, ‘Factor Humà‘. No l’he vist encara. El boicot als cinemes espanyolistes m’impedeix una opció a prop de casa i sense perdre gaire temps. Ja la miraré a casa amb un bon DVD i sense la fortor de crispetes i el soroll dels porquets que trobo habitualment a les sales de cinema.