Enveja per les eleccions al Regne Unit
Des de la distància i assumint que em falta informació i molts matisos, sento una certa enveja de les eleccions al Regne Unit. Els ciutadans anglesos, escocesos, irlandesos (del nord), gal·lesos i còrnics voten avui en les eleccions generals els seus representants a Westminster després d’una campanya on s’han donat a conèixer propostes prou diferents per generar un debat real. Com a tot arreu, entre els partits del Regne Unit també hi ha coincidències i elements de consens. Però aquestes eleccions han demostrat que hi ha partits que tenen projectes diferents i maneres de fer política també diferents.
Com ha passat en general, m’ha sorprès la irrupció del liberal-demòcrata Nick Clegg en un sistema electoral majoritari que ha afavorit històricament el bipartidisme i les majories absolutes. Solament les eleccions de 1974 van resultar amb un parlament sense majoria absoluta i es va resoldre amb un govern minoritari amb suports puntuals de formacions petites a la cambra de representants. Per tant, la possibilitat que el Partit Liberal Demòcrata faci un resultat seriós aporta un element original i especial a les eleccions d’avui.
Si visqués a Anglaterra, no hauria dubtat a votar els liberal-demòcrates per molts motius diferents. Però preferiria viure a Escòcia per votar l’SNP, a Gal·les per votar el Playd Cymru, o al nord d’Irlanda per votar el Sinn Féin. Com que no hi visc, seguiré observant-ho des de lluny i ben atent als moviments dels partits catalans de cara a les pròximes eleccions autonòmiques del Principat a veure què passa.
breument
fent amics
rss
Fes el teu comentari!