Primàries independentistes a Barcelona?

Tot aquest enrenou de la candidatura independentista a Barcelona torna a embolicar aquest moviment polític en una bandera de controvèrsia i poc sentit del ridícul. Per dos motius principalment: primer, perquè només es parla de qui ha d’encapçalar la llista i com s’ha d’escollir, enlloc de preocupar-se de quin és el projecte i les propostes polítiques que haurà de defensar. Segon, perquè utilitza els mitjans de comunicació per debatre i negociar la candidatura, enlloc de fer-ho discretament i amb rigor.

Tampoc entenc perquè ara Solidaritat vol pactar des de les cúpules un candidat ‘independent i de consens’ i acordar les posicions de cada partit a la llista per ser ocupats per persones escollides per separat, si el principal obstacle que va impedir la candidatura única d’ells i Reagrupament a les eleccions del parlament va ser que no volien fer-ho així, perquè ‘era poc democràtic’. En canvi, ara refusen fer les primàries que proposa ERC i, a més, veten determinades persones per arribar a acords. No ho entenc.

En tot cas, l’espectacle que s’ofereix no és un bon camí per canviar la dinàmica perdedora de l’independentisme electoral. Encara no s’ha entès perquè CiU va fer el resultat que va fer? I tampoc perquè l’independentisme va fracassar després de l’any més estimulant i positiu del creixement social independentista?