La ximpleria de l’autonomia – Eugeni Casanova

Publicat a eldebat.cat (05/05/09)

El regateig del finançament, la constitucionalitat de l’Estatut, la Patum amb foc o sense, una hora més de castellà, trens apedaçats, el corredor mediterrani, seleccions esportives, la conya del Prat… És kafkià i cansa. Tothom sap des que Franco va morir que els grans problemes de Catalunya es poden resoldre d’una tacada, amb una decisió presa per 68 diputats. Ara algú ha posat per fi el tema sobre la taula i l’enfilall de discussions bizantines comença a fer riure. És la ximpleria de l’autonomia.

Podent tenir-ho tot, hem de demanar caritat i viure eternament en la humiliació? La proposta de Joan Carretero planarà ja per sempre més sobre la política catalana. Tanmateix, el més revolucionari de l’article de l’outsider del Pirineu no és plantejar la independència per la via directa, sinó parlar de “una severíssima exigència ètica en l’activitat política”, de “l’honestedat, el rigor, l’eficiència i l’austeritat en l’exercici dels càrrecs públics”, del “monopoli de la política per part de polítics professionals sense cap altra ocupació coneguda, la profusió d’assessors a les institucions, l’opacitat en les contractacions, la inflació d’informes externs d’eficàcia dubtosa, el gust per l’ostentació i el luxe i la col·locació de familiars, amics, coneguts i saludats”. Això és el que fa mal, la denúncia contra una classe dirigent desacreditada, manipuladora, conspiradora i corporativista que fa política per interessos inconfessables.

Aquesta és la clau de volta. Exerceixen la funció pública per a ells mateixos, es tapen les vergonyes els uns als altres i monopolitzen un espai que és de tots. Ni fan ni deixen fer. Tenen el poder de fixar l’agenda i el marc de les discussions. Potser no se’n surten de dictar el que hem de pensar, però sí del que hem de parlar. Són una casta extremadament conservadora no pas pel vertigen d’engendrar un Estat o per por als tancs espanyols, sinó perquè posa en perill el statu quo que han creat.

Les corrupteles arriben a tots els estaments i a tots els racons, n’hi ha prou amb seguir els diaris. S’emparen en què si un jutge no ho diu no hi ha delicte. Lògicament, contractar la senyora és legal (un cas que ho provocat una crisi al Consell Comarcal del Segrià), com ho és col·locar els germans -cas de Carod i Nadal- o la filla –Baltasar-. Pagar 12.000 euros per un informe copiat de la Viquipèdia és legal. Però és ètic?

ERC proclama el seu independentisme, CiU el seu nacionalisme i el PSC el seu federalisme, i qui dia passa any empeny. Casa gran, sobirania el 2014 plegant el 2009, espantar amb el PP a Catalunya i copular-hi al País Basc… Les paraules no volen dir res, ningú té fites, ni il·lusions, ni posa dates. L’únic objectiu és la mamella. És molt important que algú denunciï aquest cercle viciós. Només que una petita part dels polítics recuperi la voluntat de servei públic i esbotzi l’omertà, l’alliberament caurà com una fruita madura, sigui el que sigui.

Per cert, què votarà Esquerra si el Doctor proposa al Parlament una declaració unilateral?

1 comments On La ximpleria de l’autonomia – Eugeni Casanova

Leave a reply:

Your email address will not be published.

Site Footer