Ramon Folch: ‘Si ara no ens fem les preguntes bones, amb la independència serem un país nou vell’
Entrevista amb aquest doctor en biologia, que posa la seva experiència i expertesa al servei del procés constituent de la república catalana
Ramon Folch és un home savi. La conversa amb ell pot conduir a universos molt diferents. Cada resposta obre noves vies d’exploració i d’interès. Doctor en biologia, consultor ambiental per a la UNESCO, president del Consell Social de la UPC, membre de l’Institut d’Estudis Catalans, secretari general de la Institució Catalana d’Història Natural, fundador de la Lliga per la Defensa del Patrimoni Natural, presentador de programes de divulgació científica a TV3… Podríem omplir unes quantes pàgines repassant què ha estat i què és encara. Folch participa en alguns debats organitzats sobre el model de país que es pot definir per a la república catalana independent. Fou director de la campanya per a la salvaguarda del patrimoni natural del Congrés de Cultura Catalana i d’aquella experiència en treu ara alguns aprenentatges que ens conviden a fer aquesta conversa.
—La vostra experiència en el Congrés de Cultura Catalana pot ser molt productiva per al moment actual del país.
—Hi ha similituds o paral·lelismes entre el moment del Congrés de Cultura Catalana i el moment que vivim ara. Al Congrés, érem en la transició del franquisme a la democràcia i ara som en la transició de l’status quo espanyol autonòmic a la independència. I encara que no arribi la independència, continua essent veritat que els canvis en la realitat sociològica demanen un seguit de redefinicions. Sigui quin sigui l’escenari dels deu anys vinents, hi haurà d’haver unes mutacions molt serioses en molts aspectes de la nostra vida col·lectiva. Ja veurem com es produiran sense la independència, però es produiran per força. Perquè a la força els pengen.
—Però amb la independència, arriba una oportunitat més gran?
—Si hi ha la independència, com alguns esperem, no tan sols es produiran, sinó que la independència mateix pot basar-se en gran mesura en la potenciació d’aquests canvis. Crec que això és summament important. Ho és primer per a encarar les dificultats que tindrà el país els primers anys. Segon, la decisió sobre la independència és diferent si ens porta a un país que fa uns plantejaments seductors o si ve a dir: ‘Sí, miri, aquesta empresa serà la mateixa però canviarà de propietari.’ Quin incentiu seria, aquest? I tot això té a veure amb la crisi general que viuen en aquest moment els grans models econòmics arreu del món. S’ha acabat un model que ha estat més o menys funcional durant dos-cents anys i que ja no té gran cosa més a dir.