L’americana de Ridao, el TNC, ‘ja els han detingut?’ i el portaveu Coscubiela: primer assalt al parlament

Després de l’admissió a tràmit de la llei del referèndum a la reunió de la mesa, la pólvora ha començat a córrer pels passadissos del parlament. Atapeïts de periodistes i personalitats convidades com en les grans ocasions, diputats i governants els transitaven amb rapidesa per no ser caçats a cap racó. S’han fet les deu més de pressa que cap altre dia. I l’hemicicle era ple. No hi cabia ni una agulla. Els diputats, ben asseguts als escons, guardaven un misteriós silenci. Els cronistes habituals del parlament es miraven sorpresos per aquesta absència de remor i de paraula. Deu minuts més tard de les deu, els membres de la mesa encara no ocupaven els seients de la tribuna. Entre el públic assistent, la broma era fàcil: ‘Ja els han detingut.’

L’americana de Ridao
A banda i banda de la tribuna, els lletrats del parlament, conscients que seria un dia de feina. Joan Ridao, lletrat actual de la cambra i ex-diputat republicà, duia una americana rosada. Potser era un missatge de pau i amor en vista de la batalla previsible. És evident que l’atenció i la tensió viscuda no tenien res a veure amb la llei de patrimoni natural, que figurava a primera hora a l’ordre del dia. Ernest Maragall en una tribuna del galliner, amb Jordi Cuixart i Jordi Sànchez a prop; Artur Mas, Joan Rigol i Ernest Benach, a l’altra tribuna. Moltes mirades s’adreçaven a Mas, que ahir va saber que l’estat espanyol li reclamava el pagament d’una multa de cinc milions d’euros per l’organització del 9-N.

Dotze minuts de silenci rigorós
Amb dotze minuts de retard, els membres de la mesa feien acte de presència a l’hemicicle. El silenci es feia encara més sonor. I els dos últims d’entrar eren la presidenta, Carme Forcadell, i el vice-president segon, José María Espejo-Saavedra, aspirant a ocupar la cadira de la primera si el Tribunal Constitucional s’atrevia a utilitzar la funció punitiva que actualment té. La presidenta, en passar per darrere de Ridao, s’hi atura a fer-li un comentari amb un somriure dibuixat als llavis. Uns copets a l’espatlla serveixen de comiat momentani. ‘No han tocat els timbres habituals. Fem-los sonar almenys un parell de vegades’, ordena Forcadell. ‘Comença la sessió.’

Rovira alça la mà i tot comença
Sense deixar passar ni mig segon, Marta Rovira, portaveu de Junts pel Sí, alçava la mà per demanar la paraula. Forcadell donava un cronòmetre d’aquells quadradets com un despertador al vice-president Lluís Guinó perquè comptés el temps d’intervenció. Cinc minuts per a defensar l’alteració de l’ordre del dia per debatre i aprovar la llei de referèndum. El silenci, que fins aleshores havia presidit l’històric hemicicle, es trencava amb la remor de desaprovació des dels escons de l’oposició. Rovira justificava l’aprovació d’aquesta llei per aquest mecanisme poc habitual que és l’article 81.3 del reglament. Demanava dues hores per a la presentació d’esmenes i l’exempció de la possibilitat de demanar el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, que interrompria el procediment d’aprovació.

Una oposició amb la lletra apresa
La referència a les dues hores per a presentar esmenes i al respecte del dret de participació de l’oposició era contestada dels de tots els grups contraris al referèndum de l’1 d’octubre amb rialles intencionadament sonores i ridiculitzadores. A partir de la intervenció de Rovira, s’obria el tradicional torn d’intervencions de cada grup amb formes i continguts diferents. La primera que rebia la paraula de part de la presidenta era Anna Gabriel de la CUP. Les queixes dels portaveus del PP es feien sentir perquè ells havien demanat la paraula abans. Talment com en una classe de primària. ‘Podreu parlar quan la presidenta us doni la paraula’, etzibava Gabriel. Durant la intervenció de la portaveu de la CUP, el cap de files de CSQP, Joan Coscubiela, no alçava la mirada ni un sol cop i dedicava l’estona a escriure al mòbil. En canvi, Albiol, Iceta i Arrimadas es mostraven més tranquils que no Rabell i Coscubiela.

Escenificació de caos
L’escenificació del caos, clarament cercada i intencionada pels grups de Ciutadans, PSC i PP, començava en el moment que Forcadell anunciava que es votaria l’alteració de l’ordre del dia perquè ho demanaven dos grups de la cambra seguint el reglament. Els portaveus del PP protestaven enèrgicament. Els diputats de Ciutadans picaven els escriptoris de fusta que tenien davant. El vice-president segon i el secretari segon de la mesa (de Ciutadans i PSC, respectivament) feien escarafalls de desaprovació. Aquest matí s’havia presentat una petició de reconsideració de la decisió d’admetre a tràmit la llei a la mesa. I els grups de l’oposició exigien que es tractés abans aquesta reconsideració en una reunió de la junta de portaveus i la mesa. Finalment, es feia així. I després de la intervenció dels portaveus de l’oposició, es convocava una reunió de la junta i la mesa que aturava el ple una bona estona.

El Teatre Nacional de Catalunya
El portaveu del PP feia la intervenció més fluixa de les que farien a continuació els portaveus unionistes. El portaveu del PSC sortia al faristol per exposar la posició del seu grup. Bàsicament, tècnica i legalista. Ciutadans feia la intervenció més política en defensa de l’ordre constitucional i de l’estat de dret (espanyol). Uns i altres exigien que es tingués en compte l’article del reglament que diu que ha de passar un període de quaranta-vuit hores entre l’admissió a tràmit d’una llei i el tractament parlamentari. Tot de tràmits reglamentaris que l’article 81.3 permet eludir, al cap i a la fi. Després d’una referència de Carrizosa (Cs) a un parlament ‘que s’ha convertit en el Teatre Nacional de Catalunya’ i un retret de Pedret (PSC) a ‘la sornegueria habitual’ de Marta Rovira, arribava el torn de Joan Coscubiela.

Coscubiela, portaveu de Ciutadans, PSC i PP
El portaveu de Catalunya Sí que es Pot al parlament obria foc a tort i a dret. Sense miraments, Coscubiela parlava de ‘fer miques les garanties democràtiques’, de ‘vulneració del dret dels diputats’, d’engany de la ciutadania fent creure que ‘es podrà esquivar l’estat de dret amb astúcies’, de ‘suspensió de la legalitat’, de ‘voler tapar la boca al Consell de Garanties Estatutàries i als diputats’, de ‘procediment bucanero‘, i fins i tot, ‘d’estat d’excepció i desobediència a tota la legalitat catalana’. Els diputats de Ciutadans, PSC i PP xalaven amb la intervenció de Coscubiela i l’interrompien per aplaudir-lo, amb els palmells vermells. Quan el portaveu dels comuns anunciava una ‘democràcia trencada’, alguns diputats de Ciutadans i del PP gairebé no es podien estar d’alçar el cul del seient per aplaudir. Després d’un intent de protagonisme del vice-president segon de la cambra, home de lleis de Ciutadans, tallat per la presidenta i aplaudit de forma continuada pels seus diputats, se suspenia el ple per a reunir la junta de portaveus. El ple havia començat amb força, com tocava en un moment com aquest.


Parlament, 6 de setembre

Primera cròncia: L’americana de Ridao, el TNC, ‘ja els han detingut?’ i el portaveu Coscubiela: primer assalt al parlament

Segona crònica: La confusió de Forcadell, Fachin contra Coscubiela, el factor Gordó i quan els reis són els pares

Tercera crònica: La nostra Muriel, la nació més antiga d’Europa, el crit de ‘Coscu!’ i ‘Ens veurem l’1 d’octubre’

Leave a reply:

Your email address will not be published.

Site Footer