Rafa Díez Usabiaga: ‘La sincronització dels processos català i basc pot ser decisiva en la nova etapa’

Entrevista a l’històric dirigent independentista sobre la fi d’ETA i les oportunitats que obre aquest canvi de cicle històric

El mateix dia que ETA comunica oficialment la seva dissolució, l’històric sindicalista i dirigent independentista Rafa Díez Usabiaga ens rep a la seu de Sortu a Sant Sebastià. Plou. De fet, podríem dir que plou sobre mullat. Díez Usabiaga va sortir l’agost passat de la presó després d’haver-hi passat sis anys i mig. A l’entrevista explicarà per què creu que el van tancar juntament amb Arnaldo Otegi i tres dirigents abertzales més. És un dels dirigents de l’esquerra independetista més respectats i fou el màxim dirigent del sindicat LAB durant dotze anys. Actualment és responsable de l’estratègia política de Sortu, el partit hereu de Batasuna i principal integrant de Bildu, la marca electoral ampliada amb unes altres formacions. La dissolució d’ETA obre la conversa, però aviat anem a parar al procés d’independència de Catalunya, a la situació dels presos i exiliats i a les oportunitats històriques que s’obren amb la involució democràtica de l’estat espanyol. Finalment, parlem d’aspectes més íntims de la presó i d’una carrera política que ja veu el final.

ETA anuncia la dissolució. És la crònica d’una mort anunciada o l’obstinació per un nou cicle?
—Jo crec que és una reflexió i una decisió que pretén crear un nou escenari. ETA va néixer en unes condicions polítiques a Euskal Herria i també en el context internacional. I acaba el cicle amb Euskal Herria en unes condicions polítiques diferents i un escenari internacional diferent. I amb la voluntat de facilitar l’obertura o l’aprofundiment d’un procés de canvi polític al país. Per tant, tenim davant el final d’un cicle al nostre país, però també la continuïtat de tot.

En quin sentit?
—En aquest procés d’emancipació nacional i social a partir dels avenços substantius i substancials dels últims seixanta anys, Euskal Herria està en condicions d’obtenir unes altres cotes de sobirania i de desenvolupament del projecte polític nacional.

Rafa Díez Usabiaga (fotografia: Pere Cardús).

La fi d’ETA no és la reacció a una eficàcia policíaca?
—ETA va néixer en el marc del franquisme i amb una societat sacsejada per la repressió franquista. Amb una èuscar condemnat a mort i un PNB amagat i esperant una decisió dels aliats sobre el règim franquista. ETA fou un desvetallament col·lectiu en l’àmbit abertzale i també en determinades posicions d’esquerres. En aquest recorregut, no es pot entendre l’evolució d’aquests seixanta anys, inclòs el marc autonòmic, sense tenir en compte què ha significat ETA com a agent que ha estat font de compromís, de sentiment, d’organització i de resistència. ETA i l’esquerra abertzale, en un context polític, internacional, econòmic i social molt diferent, adopten la decisió d’acabar un cicle i que la societat basca emprengui unes noves concepcions d’acumulació de forces i d’activitat política exclusivament per vies democràtiques. S’ha fet una reflexió sobre el context polític i el desenvolupament del procés d’emancipació nacional de manera que es pugui fer de la manera més positiva possible.

[Continuar llegint]

Leave a reply:

Your email address will not be published.

Site Footer