L’home sense cara

 

Ha mort Markus Wolf (excap de l'espionatge de la RDA) als 83 anys. Et recomano el llibre que va escriure i que és un dels millors llibres que he llegit. Espero que t'agradi si et decideixes a llegir-lo. L'edició és fantàstica com és habitual a Quaderns Crema. Malgrat el preu, val la pena comprar-lo (com tots els llibres editats per la indústria cultural catalana).

L'home sense cara. Markus Wolf. Quaderns Crema, 1999. Traducció d'Ernest Riera. 640 pàgines. 27.5 €

 

A part de ser un document d’excepció, aquest llibre és també una història amb tots els ingredients d’una novel·la d’espies. L’única diferència és que, en aquest cas, tot és verídic. En deien l’«home sense cara», una figura envoltada de tant de secret que van haver de passar gairebé vint anys abans que l’espionatge de l’oest no es fes una idea de quin aspecte tenia. Enviava agents que es feien passar per refugiats a l’altra banda de la frontera de la República Democràtica Alemanya i els hi tenia esperant en silenci, «adormits», mentre prosperaven dins dels estaments de govern de la República Federal d’Alemanya i de l’OTAN. Va aconseguir infiltrar-se fins a tal punt en el govern federal que Günter Guillaume, un dels seus agents, va arribar a col·laborar personalment amb Willy Brandt. Enviava espies per seduir dones que tenien accés a secrets. Va ser l’adversari més perillós per a l’oest en la guerra secreta per la informació. És Markus Wolf, el millor mestre d’espies d’aquest segle i una llegenda misteriosa de la Guerra Freda.