fent temps

dibuix del viladecavallenc Robert Cabeza

Estic assegut a un banc de la Plaça Vella. Faig temps per comprar unes sabates que vaig veure ahir i em van agradar molt. Des de fa un temps aplico un antídot contra el consum compulsiu. No compro res en el moment en que ho descobreixo. Llibres, roba, menjar, sabates o qualsevol cosa. Deixo passar un dia com a mínim per prendre la decisió. La majoria dels casos, me n’oblido i no hi penso més. Senyal que no era tant del meu interès. En canvi, si ho rumio i allò que he vist em segueix venint a la memòria, vol dir que m’interessa realment.

Tot plegat per explicar que estic deixant passar aquest quart d’hora que va de tres quarts de cinc a les cinc. Creia que les botigues (també en diuen comerços) obrien a dos quarts de cinc, però no.

Fa uns anys, abans de tenir casa pròpia, hi passava força hores als bancs de la plaça Vella. Amb una llibreta i un llibre a les mans, era el meu espai de reflexió, observació i lectura urbanes.

Suposo que de les places se n’han fet estudis antropològics, urbanístics i sociològics interessants. No n’he llegit ni un. Però sempre m’han semblat d’interès les places. Persones de totes les edats s’hi apleguen amb intencions diverses i a vegades contradictòries i gens complementaries. Un dels quadres més habituals són els vells que hi vénen a passar les darreres hores. S’observen els uns als altres buscant indicis de deteriorament dels cossos per creure que ells encara estan prou bé. Sembla que facin competicions com quan els nens petits i no tan petits xulegen de sabates, patins, pilotes, patinets o rellotges nous. Els vells expliquen les seves heroïcitats de cada dia sense adonar-se que se’ls veu el plumero. És evident que tot allò que diuen no ho fan.

També utilitzen la plaça com un punt d’informació. La plaça és com un bloc col·lectiu per a vells. Fa uns minuts, tres velles s’explicaven amb molta atenció i interès que havien vist un cartell que aninciava la inauguració d’una plaça el divendres 9 a les 12h. La plaça sembla que es diu Miró. Elles no sabien on és i calia buscar-ho. L’element preocupant per elles era que l’acte serà a les 12h. “Suposo que donaran menjar a aquesta hora, no?” Tot i els dubtes, han decidit que provaran sort. Buscaran la plaça i cap a menjar. Si ja d’entrada es veu que no hi haurà pica-pica, marxaran i s’estalviaran els parlaments dels polítics. Si n’hi ha, se situaran estratègicament per no perdre’s el festival.

Els polítics que comencen la Marató d’inauguracions de places, estaran contents que el veïnat s’interessi per l’evolució urbanística de la ciutat. I, en qualsevol cas, estaran satisfets d’haver omplert la funció i que la foto surti bé.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *