Seria un gran error

Deco, però, és l’home clau de l’èxit del Barça d’aquests darrers anys. És l’element vertebrador de l’equip dins del terreny de joc: lliga la secció defensiva amb l’atac, marca la línia i les intensitats de la pressió de la segona línia en defensa, marca posicions als seus companys, drena el joc i el descongestiona, bon xutador, passador mil·limètric, té resistència, un toc elegant i la visió del joc quasi al nivell d’en Pep Guardiola.

El Barça potser té la necessitat de posar al mercat un dels cracks per motius financers. La directiva creu que ha de fer un cop d’efecte fitxant alguns jugadors de prestigi. Aquesta necessitat del cop d’efecte és culpa dels mitjans de comunicació que fa un any feien els més exagerats elogis dels jugadors que ara posen a la picota. Jo crec que la directiva demostrarà el seu lideratge si no es deixa influir per mitjans instrumentalitzats i periodistes amb interessos no massa clars (per no dir foscos directament). L’equip actual té uns fonaments i uns pilars competitius i d’un nivell incomparables, cal fer modificacions lògiques però sense perdre l’ànima de l’equip. Valdés a la porteria; Puyol, Thuram, Gio, Zambrotta, Màrquez i Oleguer a la defensa; Iniesta, Deco, Xavi i Ronaldinho al centre del camp; Eto’o i Messi a la davantera; aquests haurien de ser intocables. Dubto de la idoneïtat de Sylvinho, Belletti i Jorquera, i descarto clarament a Motta, Gudjohnsen, Giuly, Edmílson i Ezquerro.

En un proper apunt explicaré la meva proposta de fitxatges. Com ja veieu, jo podria dirigir un club com el Barça amb una certa facilitat i èxit.