Sempre em passa igual
Tinc entès que és un costum compartit per altres persones però no per això és menys emprenyador. Sempre passo els primers dies de vacances malalt. Porto al damunt durant l’any un nivell d’ansietat no gens menyspreable. Sóc així, ansiós de mena. Vaig anar durant quasi un any a la psicòloga i em va anar molt bé, però mai m’he tret del tot l’ansietat. La teràpia psicològica va ser molt profitosa, em va aportar eines molt útils per afrontar reptes i situacions diverses. Des d’aleshores recomano molt clarament anar-hi sense necessitat de patir cap disfunció psíquica. La psicologia és una gran eina de prevenció, preparació i entrenament. Com deia, però, no m’he tret mai de sobre un cert grau d’ansietat que sempre m’acompanya i que crec que és el què em permet portar un ritme fort i tenir molts fronts oberts simultàniament. No vull dir que sigui bona, ja sé que no. Però de moment no me l’he sabut expulsar.
La conseqüència més evident d’aquesta ansietat sostinguda és que, quan tinc vacances o em relaxo perquè he acabat un període intens i de ritme fort, em surt sempre un mal o altre. Normalment, mal de coll, febre, angines, etc. Ara mateix, he acabat una fase d’exàmens combinada amb emocions familiars fortes i una vida laboral intensa, i arriba el primer cap de setmana lliure des de fa temps i em surt un refredat de nassos (mai més ben dit) amb mal de coll, tos, irritació, etc. Evidentment que l’aire condicionat de
El pont de l’1 de maig passat em va passar tres quarts del mateix. Vaig passar tota la setmana al llit amb febre i mareig.
Algú ha fet broma algun cop dient que les vacances o el descans no se’m posa bé. Aviat tindré unes setmanes de vacances i espero no repetir el quadre. Amb aquest que pateixo ara ja n’hi haurà prou. Però no hi ha dret! Per què sempre em passa igual?