Em fa sortir de polleguera
polleguera
[1410; probablement d’un ll. *pollicaria, der. de pollex, -icis ‘polze’]
2 fer sortir (algú) de polleguera fig Exasperar-lo, fer-li perdre la calma. Amb aquest apunt enceto una sèrie de lliurament irregular on exposaré aquelles coses, aquells fets, aquelles actituds i aquelles persones que em fan sortir de polleguera. Jo havia utilitzat l’expressió “em treu de polleguera” per referir-me a aquesta exasperació viscuda tantes vegades. Mirant-ho al diccionari, veig que l’expressió és “fer sortir de polleguera”. En canvi, la que jo feia servir significa “Fer-la sortir del seu estat o del seu curs normal, habitual, natural”. Avui mateix faré el primer lliurament de la sèrie. No m’estalviaré noms i concreció.
2 fer sortir (algú) de polleguera fig Exasperar-lo, fer-li perdre la calma. Amb aquest apunt enceto una sèrie de lliurament irregular on exposaré aquelles coses, aquells fets, aquelles actituds i aquelles persones que em fan sortir de polleguera. Jo havia utilitzat l’expressió “em treu de polleguera” per referir-me a aquesta exasperació viscuda tantes vegades. Mirant-ho al diccionari, veig que l’expressió és “fer sortir de polleguera”. En canvi, la que jo feia servir significa “Fer-la sortir del seu estat o del seu curs normal, habitual, natural”. Avui mateix faré el primer lliurament de la sèrie. No m’estalviaré noms i concreció.