A Catalunya li cal un lideratge fort i ambiciós
(publicat al web de Reagrupament.cat)
He tingut moltes vegades el pensament de fer el salt a l’arena política i dedicar-me plenament al país aportant tot el millor de les meves capacitats. Tantes vegades com ho he pensat, me n’he desdit. Fins i tot he sigut militant de partit i m’he presentat a llistes electorals municipals. Però sempre he topat amb maneres de fer que no m’han agradat perquè pervertien, al meu entendre, allò que considero que són les prioritats de la feina política.
Sóc un gran defensor de la Política en majúscules. Sóc un entusiasta de Catalunya. Crec que el nostre país necessita persones preparades, valentes i honestes que dirigeixin el país cap a majors cotes de benestar i prosperitat. La Història de Catalunya i dels catalans que l’han assumit patriòticament mereix una direcció política que pensi primer en Catalunya.
El país i la política no poden estar en mans de persones que busquen la seva pròpia glòria per sobre de la col·lectiva. No necessitem aprenents de bruixot ni estrategs maliciosos conspiradors. Necessitem persones valentes que no abarateixin el preu de la llentia i que a l’hora de prendre decisions no els tremoli la mà o se’ls afluixi la veu.
Catalunya no avançarà sense un partit polític que assumeixi la veu del poble valenta i intel·ligent, i tampoc avançarà amb un partit que pensi que el país només avança si ell mateix avança electoralment. La nació catalana és més complexa que l’aritmètica parlamentària i demana complicitats cada cop més grans i més transparents entre la societat civil i la societat política (o entre entitats i el món professional i els partits i els governs). Qui cregui que tot sol portarà Catalunya a la plenitud i la llibertat no em trobarà al seu costat.
Per aquests i molts altres motius és important el resultat que ens deixi el congrés d’Esquerra que tenim a tocar. Catalunya necessita nous lideratges i noves direccions polítiques per fer el salt al futur sense tremolor de cames. L’actual direcció del partit ja ha demostrat fins on és capaç d’arribar i amb qui està disposat a pactar. Ara és el torn d’una nova classe creativa, generosa, atrevida, ferma, intel·ligent i que sàpiga transmetre l’orgull de Catalunya sense avergonyir-se’n ni renunciar a res. Només així sabrem fer trempar el país per fer els passos decidits que calen per deslligar-nos del jou que ens obliga i que ens encalla.
Crec que la política veritable és la de les idees i els projectes. Fer política no és només administrar, sinó saber definir horitzons, transmetre’ls i conduir la nau que hi porta. Fer política tampoc és adaptar el teu discurs a una realitat per guanyar-ne el favor, sinó ésser capaç de persuadir i convèncer aquesta realitat per assumir nous reptes i nous camins. Per la coneixença que en tinc i per allò que li he vist i sentit, en Carretero és el candidat que reuneix aquestes condicions i que pot assumir aquest compromís. Un polític mereix la meva confiança si no té res a perdre en el seu compromís polític. Si sé que algú ha viscut exclusivament de la política i que no sabrà què fer el dia que se li acabi la corda, no li faig confiança perquè probablement no obrarà per l’interès nacional sinó pel seu propi. Confio que si el doctor Carretero obté el suport dels militants d’Esquerra serà aquest líder fort i ambiciós que Catalunya necessita.
Sí senyor, Pere! Aquestes mateixes consideracions haurien d’arribar a oïdes dels actuals líders dels altres partits que tenim però, sobretot, i et felicito per la serenor i determinació amb què crec que ho expresses, faríem bé que arribés també a les oïdes dels catalans que ens volem ciutadans, no súbdits; lliures, no mesells ni amargats. No hem de renunciar a res del que som i d’això es tracta, d’exercir des d’ara la nostra llibertat. Endavant!
Enhorabona per l’article! Excel·lent!