Escombraries emeses per antena!

Ja fa uns dies que torno a ser davant l’ordinador preparant projectes. Ara és un bon moment per posar ordre a les idees que durant el curs es van amuntegant en paperets i llibretes. Ho passo realment bé perquè són moments realment creatius. Les idees venen soles, la creació ve amb l’ordre i el raonament. Per molt bé que ho passi, em canso igualment i necessito fer alguna parada a mig matí i a mitja tarda. Un iogurt o una fruita i el televisor o el diari em permeten distreure l’atenció uns minuts d’allò en què estic capficat. Aquesta tarda he optat pel iogurt i el televisor. El iogurt se m’ha posat bé, era bo. La televisió no.

Ahir va haver-hi aquest accident aeri a Madrid i avui tots els mitjans espanyols hi dedicaven tots els minuts. La televisió catalana que puc veure (TVC) emetia aquest vergonyós i indigne programa anomenat “Vacances pagades”. Com que l’oferta catalana era la que era, he fet un ruta per l’apassionant món de l’oferta televisiva. De tant en tant s’ha de mirar la tele espanyola perquè hem de conèixer de què s’alimenten molts conciutadans nostres. He quedat estorat en veure el tractament de l’accident d’ahir a Barajas.

Formulació de tot tipus d’hipòtesis sobre les causes de l’accident, les culpabilitats i responsabilitats, i possible negligència… Preguntes retòriques basades exclusivament en el morbo més malaltís. Assetjament als familiars de les víctimes per treure’n informació detallada de l’estat dels cossos i de la situació familiar. Tot plegat pura merda! Escombraries emeses per antena! Recreació i entreteniment malaltís que només pot originar-se a les pitjors naturaleses humanes.

En aquest sentit, malgrat alguns intents que ja comencen a calar, els mitjans de comunicació catalans encara mantenen un grau de dignitat informativa i periodística que permet pensar en un futur allunyat de tota aquesta porqueria. No és que em calguin més motius, perquè ja fa temps que me’n sobren. Però si a algú n’hi faltaven, ara ja en tenim un més per marxar de l’Estat espanyol i allunyar-nos d’alguns aspectes poc o gens lloables d’Espanya. Jo no vull formar part d’una societat i d’un marc de convivència (quin eufemisme que he trobat!!!) que permet i premia aquests comportaments culturalment tan fràgils. No sé si és comparable, però m’ha fet pensar en l’emoció i l’afició amb què viuen la tortura, patiment i sacrifici dels braus (o toros). I estic segur que no tots els espanyols viuen amb afany aquests esdeveniments. Però tant si els agrada com si no, aquests són aspectes actualment consubstancials del seu bagatge cultural.

Vull viure en un Estat lliure i modern a una Europa democràtica i culturalment sana.