La veritable crisi dels catalans
Pel què afecta als catalans, a la ja coneguda i extensa crisi financera que afecta globalment, hi hem d’afegir la crisi espanyola i especulativa immobiliària. I no només això, sinó també la crisi estructural que és l’espoli econòmic i fiscal d’Espanya i la creixent pressió fiscal que ofega la societat civil catalana.
Que Espanya és un molt mal negoci, ja fa temps que es diu. Però en un context de crisi global el mal negoci esdevé insostenible. Aquella ineficiència i malbaratament que suposava per a l’economia catalana l’espoli fiscal, la no inversió o no execució d’allò pressupostat per l’Estat, i l’excessiva i incontrolada pressió fiscal, ara ja no són superables amb fortes dosis de treball, esforç i capacitat innovadora.
La societat civil catalana ha estat sempre capdavantera en l’impuls de l’economia i el benestar. El dinamisme històric i cultural de Catalunya, de la seva societat civil, l’ha convertit en la nació més pròspera de la Península ibèrica i ha esdevingut un pol d’atenció internacional. Ara, però, l’ofeg pels elevats impostos, la tutela que s’atorguen les institucions polítiques, la promiscuïtat entre els “representants” empresarials i els polítics, el paternalisme de les institucions amb la societat; tot això està adormint, sedant, neutralitzant i desballestant el dinamisme cultural, econòmic i social en general dels catalans. Aquesta és la veritable crisi dels catalans: Espanya i una llastimosa concepció del progrés que liquida qualsevol racó de llibertat.
(Article publicat al diari AVUI + Terrassa)