Article imprescindible: Xiulets i debats, Salvador Cardús
Xiulets i debats
Salvador Cardús (AVUI, 22-05-2009)
L’espectacle de la política espanyola, en aquests moments, ho és tot menys democràticament edificant. I es fa difícil d’entendre que fins i tot els partits catalans que no hi tenen res a guanyar quedin atrapats en una lògica perversa que els arrossega al mateix descrèdit d’aquells altres partits que, com a mínim, s’hi juguen el poder. Tinc al cap, principalment, del debat sobre l’estat de la (seva) nació que acaben de celebrar al Parlament espanyol, però no només això.
EL RECENT DEBAT PARLAMENTARI ha mostrat, de principi a final, que el perfil més baix imaginable s’ha instal·lat definitivament a la política de l’Estat. La llista de promeses amb què el president espanyol va afalagar les orelles meselles dels ciutadans més badocs, convidant a sopar pagant l’invitat, no és un joc de mans com s’ha dit: és una pispada de cartera. Tornar a posar data als compromisos -i al compliment de la llei- sistemàticament burlats, amb aquella impassibilitat pròpia del mentider compulsiu que ja ni s’adona de la seva mentida, és tan indignant que no tinc gens clar si quedar-se assegut a l’hemicicle escoltant-lo, més que cortesia parlamentària, no és una manera de fer-se’n còmplice. Però que, al final, el govern es vanti d’haver aconseguit suports per a totes les seves iniciatives a base de desdibuixar encara més la confusió de criteris inicial és un escarni a la intel·ligència de tot ciutadà mitjanament informat.