Molt bon article: Un poble que potser no vol morir, Joan Ramon Resina
Un poble que potser no vol morir
Joan Ramon Resina (AVUI, 23-05-2009)
Florència és un bon lloc per meditar, a condició d’allunyar-se del Ponte Vecchio i els carrers que envolten la Piazza della Signoria i els Uffizi. Per deixar enrere les multituds que mengen gelats, n’hi ha prou amb arribar-se al Palazzo della Crocetta i entrar al Museu Arqueològic. Queda a pocs centenars de metres de la Galleria dell’Accademia, on els turistes s’apleguen davant el David de Miquel Àngel càmera digital en mà, però gairebé ningú es pren la molèstia de recórrer la minsa distància. I a fe que és una sort, perquè les sales de l’Arqueològic i el jardí poden visitar-se en intimitat de pensament.
COM GAIREBÉ CADA RACÓ DE Florència, aquest museu també té els seus protagonistes: la famosa quimera i el sarcòfag dit de les amazones, que data del segle IV abans de Crist. Són peces molt diferents de l’àmplia oferta d’escultura romana que es troba per gairebé tot Itàlia. El tresor de l’Arqueològic de Florència és, en canvi, la rica col·lecció d’urnes i objectes funeraris etruscs. És natural, doncs, que inspiri pensaments banals sobre el pas del temps i la caducitat de les coses humanes, però també pensaments sobre el fonament del temps i les causes humanes de la caducitat. (Continua llegint…)
De l’article de Joan Ramon Resina em quedo amb el final “Però per tal que aquest cos revifi és imprescindible que les forces que li que en no s’esgotin combatent- se entre elles ni es dispersin disputant- se la gestió de la malaltia”.
El comentari de Resina descriu perfectament el que està passant a les Illes amb ERC. La seva implantació no ha servit per impulsar l’independentisme ni per millorar les relacions entre Mallorca i Barcelona sinó senzillament per dividir i desprestigiar encara més el catalanisme a les Illes, … i tot açò en nom de la independència. És tant trist comprovar que l’únic que realment interessa al PSM és la desaparició del PSM (i les cadires). Et sents tant impotent quan veten una coalició a les Europees de la manera que ho van fer, una coalició que sempre havia defensat.
Ja és prou difícil viure en societat espoliada com cap altra pel PP (i el PSOE) per encara haver de perdre tantes energies amb combats inútils.
Molta sort amb reagrupament.