Canviar de feina

Fa un parell de setmanes que vaig saber del cert que canviava de feina. Ja feia tres anys que dedicava bona part del temps a fer de consultor en l’àmbit de l’estratègia, la innovació i la comunicació per empreses i institucions públiques. Durant aquest temps he treballat en una quantitat incalculava de projectes de tipus ben diferents. M’ho he passat molt bé, he après com mai, i he crescut professionalment. Però ara tenia ganes de canviar de rumb i afrontar un nou repte professional. Ara, però, no he triat una professió, sinó un ofici. Em venia de gust aprendre un ofici i me n’han donat l’oportunitat.
Des d’avui mateix he començat a aprendre l’ofici de periodista, les seves eines, els seus hàbits, les dinàmiques i els criteris. Ho he començat a fer amb un equip de persones molt interessant. Hi he parlat poc encara. Ja tindrem temps de conversar, conèixer-nos i apreciar-nos. Però les primeres impressions són immillorables. Els meus mestres són gent atenta, propera, intel·ligent, amable, generosa… M’he sentit molt ben acollit aquest primer dia. Ha estat un dia força trepidant. L’actualitat s’imposa sense treva a la redacció. Avui hi havia moltes notícies a oferir. He pogut estrenar-me i escriure el meu primer text, editar-lo i publicar-lo.

He tingut els primers dubtes de criteri. La notícia demanava una atenció especial a l’hora d’afrontar el tractament del protagonista i la seva nacionalitat. També he hagut de pensar en quin era l’aspecte a destacar i quin enfocament li volia donar. Ha estat molt interessant actuar amb urgència. La notícia era una novetat força important i no podíem esperar gaire a publicar-la. Aquest equilibri entre la rapidesa i la profunditat serà el repte constant del meva nova feina. Em sembla que ho passaré molt bé. Aquesta és la meva intenció: aprendre i passar-ho bé aprenent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *