Governs en crisi o canvi polític
Per raons diferents i diverses els governs del meu país estan tots en crisi. Avui s’ha trencat el pacte de govern de les Illes pels casos de corrupció que impliquen dirigents d’Unió Mallorquina. El PSIB i el Bloc han decidit expulsar UM dels pactes al govern autonòmic, del Consell i de Cort. Per la seva banda, el govern del País Valencià està permanentment sota sospita per la corrupció del cas Gürtel, però també per l’incompliment sistemàtic de les sentències judicials entorn el reconeixement de la unitat de la llengua i en els àmbits educatiu i urbanístic. El govern del Principat viu en una constant convulsió pels casos d’irresponsabilitat política en casos com els de l’incendi d’Horta de Sant Joan, el col·lapse de les infraestructures, les aixecades constants de camisa per part del govern espanyol, la incapacitat de consensuar lleis i decisions entre els socis de govern i l’amenaça perpètua del TC espanyol contra l’estatutet. També a Catalunya Nord estem vivint temps de desordre i conflicte, d’acusacions de tupinada mitjançant mitjons, d’insults racistes per part d’autoritats i els conflictes interns dels partits governamentals.
El panorama no hauria de deixar gaire espai a l’esperança. Crec, tanmateix, que és un símptoma evident de l’esgotament de la política de vol ras i de mentalitat partidista/electoralista que ens ofereixen els partits i polítics als quals fins ara hem donat de menjar. Per tant, a mi aquest panorama em predisposa a l’esperança d’un canvi molt més profund que el simple canvi de color habitual. Els partits i el funcionament de les institucions s’ha deteriorat i aquest era un pas indispensable per la regeneració política i democràtica. Els ciutadans tenim accés a molta més informació que fa deu anys i podem comparar sense filtres el nostre cas amb el de països políticament més avançats. Els mecanismes democràtics a casa nostra estan rovellats i una simple capa de pintura només enganya els més desconnectats, però no resolt l’anhel d’esperança i qualitat que cada cop més catalans hem assumit.