Set anys de Laporta al Barça
Aquest juny vinent s’acaba el mandat de Joan Laporta en la institució amb més suport popular, més prestigi i més projecció internacional de Catalunya. Quan ell hi va accedir fa set anys la situació, però, no era aquesta. Laporta i el seu equip van heretar un club ruinós, enterrat en un deute immens, sense projecte esportiu, amb una plantilla desequilibrada i mal retribuida (per excés d’alguns jugadors), amb contractes de patrocini escandalosos, amb sospites de malversació i enriquiment de directius, sense estratègia de màrqueting, collat i segrestat per algun grup de comunicació poderós de Barcelona, etc. Set anys després, tota aquesta situació s’ha capgirat i ara el Barça és el club de futbol més admirat del món, amb un projecte esportiu sòlid, amb una salut econòmica envejable, etc.
El sorprenent de tot això és que, malgrat aquest èxit rotund en tots sentits, Laporta haurà sigut el president més perseguit, insultat, boicotat, pressionat i ridiculitzat de la història de la institució. I per què això? Doncs perquè hi ha grups d’interès determinats a qui els fa una por terrible que l’eficiència i el bon exemple vinguin d’algú que parla sense complexos i que es declara i treballa com a català, és a dir, com a independentista. La por és, tanmateix, un signe de debilitat d’uns grups poderosos que veuen que perdran els privilegis amb què viuen i fan negocis. I Laporta és per ells el màxim exponent d’aquesta nova Catalunya desacomplexada, guanyadora i que ha pres la decisió de no deixar que quatre vividors mantinguin tot un poble enclavat en la renúncia i en el conformisme de la incompetència.
No sé si en Laporta farà política ni si se’n sortirà. Però no és d’això que volia parlar. L’endemà de la victòria determinant a Sevilla del primer equip de futbol i el dia que el bàsquet blau-grana juga la final de la lliga europea, vull afirmar el meu agraïment i admiració per una persona i un equip de dirigents que han canviat el rumb de la institució més eficient, internacional i moderna del país. Segurament aquells poders de qui parlàvem abans intentaran desprestigiar la gestió de Laporta i esborrar-ne els mèrits, però no podran perquè el pas del temps rovella la ferralla tronada i només deixa lluir l’acer inoxidable.