És molt gran
Des de fa uns mesos que en el nostre entorn ha fet fortuna l’expressió ‘Ets molt gran’ o ‘És molt gran’. La sento sovint quan es tracta de coses relacionades amb el Barça o l’esport, però s’escampa sense aturador en altres àmbits. No m’agrada gens. És molt empobridora. A alguns els serveix per a tot i s’estalvien buscar adjectius imaginatius i que realment aportin informació. ‘Ser del Barça és molt gran’ o ‘Que gran que és el Messi’ són aplicacions de l’expressió repetides múltiples vegades fins a l’avorriment. Tinc la sospita que l’ha escampada l’equip del futbol de RAC1, però no ho puc assegurar. En tot cas, ells l’han après de l’argot periodístic espanyol i l’han incorporat sense manies. Alguns parlants de la nostra llengua (com passa amb totes les llengues) tenen la necessitat d’incorporar paraules comodí que estalvien de pensar i ser imaginatius. És una qüestió de mandra i empobriment lingüístic. I el fotut és que això no ho arregla ni la independència que aconseguirem d’aquí a pocs anys.