Les enquestes: periodisme o engany
Avui dos diaris del grup Zeta (El Periódico i Sport) publiquen una ‘enquesta’ a 800 ‘barcelonistes’ elaborada pel Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública. Li atorguen a Sandro Rosell un 54,8% d’intenció de vot, un 12,4% a Marc Ingla, i un 9,9% a Jaume Ferrer. Tinc moltes sospites de qualsevol enquesta sempre. Com diu aquell: ‘les enquestes les carrega el diable’. Però tots sabem que existeix una cosa que es diu ‘la cuina de les enquestes’ en la qual uns ‘experts’ interpreten els resultats originals per oferir-ne uns de reelaborats. En alguns casos, m’han explicat com s’arriba a incloure resultats sense que tinguin res a veure amb els originals provinents de les respostes dels enquestats.
En aquest cas, també tinc molts dubtes en l’aspecte tècnic i en el ‘polític’. Els ‘barcelonistes’ no voten a les eleccions del FC Barcelona si no són també socis. Una enquesta feta abans de l’inici real de la campanya només pot tenir una intenció: influenciar i marcar una tendència determinada a la campanya amb un candidat favorit, virtualment guanyador, amb àurea de victòria i de president abans de començar la cursa. La intenció del grup de comunicació que ha fet l’enquesta és, segurament, afavorir Rosell i perjudicar l’imatge i les possibilitats dels altres. Perquè, qui s’apunta a un cavall perdedor? Qui no vol formar part d’aquells que guanyen? A l’inici del procés, quan els pre-candidats cerquen signatures que els avalin, quan cerquen finançament, aliats, suport i necessiten fabricar una imatge de sí mateixos, és el millor moment per desmoralitzar-ne l’entorn i posar-los l’etiqueta de potencials perdedors.
No dic que Rosell no parteixi amb avantatge. De fet, el mateix grup que ha encarregat l’enquesta i el grup del Conde de Godó (La Vanguardia, El Mundo Deportivo, RAC1) fa molts anys que li fan la campanya i que s’han dedicat a desprestigiar el presiden Joan Laporta. Aquests dos grups importants a Catalunya tenen un candidat i qualsevol que vulgui ser president haurà de superar totes les dificultats que aquests decideixin posar en el camí de la campanya. Podria posar milers d’exemples de l’acció empresa fins avui per aquests dos grups per demostrar el que dic, però em sembla que ja tothom ho sap. Avui, per explicar l’enquesta publicada en els diaris esmentats, al programa ‘La segona hora’ de RAC1 han anomenat els candidats així: Sandro Rosell, Marc Ingla i aquell home que sembla un germà estrany del Dyango. Entenc que és un programa d’humor, però ho deu ser per a tots tres candidats i no només per a un dels tres, oi?
L’any 2003 les enquestes publicades per aquests grups de comunicació també donaven un avantatge immens a Bassat i, en canvi, atorgaven poc més d’un 0% d’intenció de vot a Laporta. I Laporta i el seu equip (amb Ingla i Ferrer) van guanyar amb comoditat. Però no es tracta d’això. El periodisme ha de ser joc net i no males arts per afavorir el teu candidat. No es pot enganyar. S’ha de ser honest i practicar l’honradesa absoluta. Això que fan aquests dos grups amb les eleccions del Barça i contra en Laporta en les enquestes és una vergonya per a la nostra professió. El periodista i el propietari d’un mitjà poden tenir les seves preferències i, fins i tot, les poden expressar obertament. Però no poden enganyar, desinformar, amagar certes informacions, o inventar-se’n per afavorir la seva preferència. Algun dia algú haurà d’explicar els interessos que hi ha darrera d’aquestes operacions. Espero que algú ho faci.