21+24=45
L’estudi presentat per ESADE i la Fundació Carulla sobre les valors dels catalans ofereix una dada molt interessant que és la clau per l’èxit del procés d’independència. L’anàlisi dels autors de l’estudi porten a estimar en un 21% els catalans que ens declarem independentistes, però el vot favorable a la independència en el cas de celebrar-se un referèndum seria del 45%. A més, tot això són dades prèvies a la sentència del Constitucional espanyol i els moviments involucionistes posteriors. Tot fa pensar que aquest suport al ‘sí’ a la independència deu superar ara el 50% generosament.
Tot plegat és esperançador. Però m’interessa molt el 24% de ciutadans que no es declaren independentistes, però que votaran que sí. Són la clau del futur de Catalunya i cal focalitzar-hi tots els esforços del 21% de convençuts. Què pot fer decantar aquesta gent a retirar el suport al ‘sí’? Què pot fer que passin a declarar-se independentistes sense més problemes? Són favorables a la independència per reacció? Per convenciment? Per emoció temporal? Una relaxació de l’ofensiva unionista els farà tornar al camí de l’autonomisme?