La pregunta d’ERC
Ara faré una cosa que molesta molt als militants d’ERC: parlar del seu partit i del que ha de fer i que no ha de fer. Evidentment, no ho faig per molestar molts amics, sinó perquè considero que és un partit important i determinant per a la independència de Catalunya. En bona part, ho faig mogut pel neguit d’haver escoltat l’entrevista amb Joan Ridao i haver detectat una trampa dialèctica que ja li he sentit altres cops.
Si escolteu aquesta o les entrevistes anteriors a l’actual secretari general d’ERC, veureu que ben sovint contraposa l’opció de ser el partit del centre-esquerra nacional a ser el partit del conglomerat independentista. No estic segur que siguin opcions contraposades. Però potser és cert que en l’acció política caldrà posar l’accent en una o altra opció per poder fer més entenedor el relat del partit.
El problema, però, no és aquesta falsa contraposició. Sinó la manera que té Ridao de definir les dues opcions. Fixeu-vos que sempre afegeix uns adjectius qualificatius a una o altra opció. Habitualment diu: ‘Hem de triar ser el gran partit de l’esquerra nacional o acontentar-nos en ser el partit que arreplegui les escorrialles independentistes’. Veureu que també identifica sistemàticament l’opció de l’esquerra nacional amb una opció que mira el futur i l’opció del pal de paller independentista amb una cosa antiquada i del segle passat.
És a dir, Ridao no dóna arguments polítics a la seva opció, sinó que qualifica i desqualifica i avall que fa baixada. I el problema del discurs d’en Ridao és que, en el fons, a qui està perjudicant és a l’independentisme. El carrega d’adjectius negatius i superficials que seran molt eficaços en mans de qui vulgui impedir la independència. Ridao està fent un molt mal favor a la independència i no sé si és perquè ja no n’és, d’independentista, o perquè li convé per situar-se en la cursa per mantenir la cadira al capdavant del partit. O potser totes dues.
Esquerra ha d’identificar clarament quines són les raons que l’han portat a perdre la confiança de la gent. I no seria bo que els militants s’empassin les explicacions que donen els dirigents actuals, principals responsables (evidentment) de la davallada. Una pregunta ha de ressonar al cap de tots els militants d’ERC: Per què Esquerra perd suport quan més en guanya la independència? Per què el partit que ha portat la bandera de la independència a les cotes més altes des dels anys trenta perd pes quan hi ha més independentistes que mai? La resposta, estigueu-ne segurs, no l’ha donada el senyor Ridao a les entrevistes concedides fins ara ni als seus articles.