El meu Joan Fuster, el país sense complexos – #nosaltres

Publicat al setmanari El Temps a mitjan març.

Quan començo a escriure aquestes ratlles, lamento haver-les compromès. M’espanta escriure sobre Joan Fuster. Per la seva dimensió, per la seva vigència, per l’intel·lectual que va ser i per l’herència. Per raons òbvies, mai no el vaig conèixer i només l’he llegit.

I tanmateix, Fuster m’acompanya des de fa molts anys en tot allò que faig, molt sovint sense saber-ho. El meu primer Fuster va ser amb ‘Breviari cívic’, l’edició a cura de Josep Iborra que, com el seu nom indica, podria ser la litúrgia quotidiana dels fusterans. Me’l va regalar el sociòleg Joan Domingo, que després de Fuster m’ha convidat a descobrir la nació amb moltes altres mirades.

Coneixia una mica Fuster per textos breus, aforismes, cartells i referències. Però la lectura de ‘Breviari cívic’ em va ajudar a pensar tot el país, sense complexos, apreciant els matisos, els límits i les derivades històriques, sense renúncia. No em sé imaginar com podria fer país ara, ni com l’hauria fet fins ara, sense el dibuix que em va oferir aquell llibre.

Després van venir ‘Contra el nacionalisme espanyol’, els aforismes, ‘Literatura catalana contemporània’, ‘Qüestió de noms’, ‘Ara o mai’, ‘Nosaltres els valencians’, etc. L’obra de Fuster és descomunal. Si Arthur Miller deia que ‘Un gran diari és una nació que parla amb si mateixa’, Fuster és la veu d’un poble que parla amb sí mateix.

No m’agrada el joc d’afirmar que aquest o aquell és el millor intel·lectual o escriptor del segle XX. Però Fuster forma part de l’onze titular de la selecció intel·lectual catalana, sens dubte. Probablement, n’és el davanter més hàbil.

Publicades a ‘Un país sense política’, hi ha unes idees de Fuster que motiven la meva acció personal, professional i cívica cada dia: ‘Més d’una vegada, he escrit: “Dir-nos valencians és la nostra manera de dir-nos catalans.” De fet, no basta “dir-nos” valencians, balears, rossellonesos o “catalans”. Cal ser-ho. Es tracta, només, de prendre consciència d’unes vinculacions immediates, de societat palpitant i específica, i de respondre-hi.’