La censura en aquest bloc
El que es diu en aquest bloc és evident que no ha d’agradar a tothom. Ni ho pretenc ni m’ha interessat mai agradar a tothom. Hi escric la meva modesta opinió de les coses que observo i penso. I és el meu bloc. Estrictament això. Sóc un polemista declarat; els que em coneixen ho poden constatar. Però la polèmica m’agrada quan es manté en un nivell d’estricte bona educació. L’insult o l’amenaça no m’interessen. Els deixo per aquells que funcionen sense arguments i amb maneres totalitàries i simples. Per això, quan algú fa un comentari a un dels apunts d’aquest bloc, ho ha de fer sense insultar ni amenaçar. I sobretot, ho ha de fer a cara descoberta: amb nom i cognoms reals i amb un correu electrònic que no sigui inventat. Alguns que han vist que no es publicaven els seus comentaris plens d’insults i atacs personals o amenaces, ara ja saben perquè han anat a parar a la paperera. Si d’això en volem dir censura, endavant. No em molesta censurar la mala educació i la covardia. Jo poso el meu nom i cara i tothom pot saber qui sóc i on trobar-me. Per tant, qui vulgui participar d’aquest espai de reflexió i proposta ja sap què ha de fer i com ho ha de fer.
Opinar, i discrepar naturalment, sempre ha d’implicar responsabilitat i respecte. Sense aquests aquests dos principis, que hi ha qui vol escamotejar amb l’ús interessat de paraules com llibertat, no és possible la convivència social ni cap mena de societat democràtica. Sense responsabilitat i respecte només val la força del més fort i és així com s’imposen règims totalitaris (de tipus feixista, estalinista o populista). El progrés humà només ha tingut lloc allà on hi ha hagut discrepància, discussió, intercanvi d’idees, acceptació d’idees que no són les nostres… Només aquells que tenen inoculat el virus del totalitarisme actuen amb la cara coberta, l’anonimat, per insultar i creure tot val, sense cap mena de criteri, que ni la satisfacció dels impulsos més irracionals, sense cap mena de valor intel·lectual. Gràcies Pere per tenir criteri.