M’aclame a tu



Ovidi i Toti Soler al concert “Raimon: 30 anys al Vent”.
23 d’abril de 1993 al Palau Sant Jordi de Barcelona.

M’aclame a tu – Vicent Andrés Estellés

M’aclame a tu mare de Terra sola,

arrape als teus genolls amb ungles brutes,

invoque un nom o secreta consigna,

mare de pols, segrestada esperança. 

 

Mentre el gran foc o la ferocitat

segueix camins, segueix foscos camins,

m’agafe a tu, al que més estimava,

i cante el jorn del matí il.limitat. 

 

El clar camí, el pregon idioma,

un alfabet fosforescent de pedres,

un alfabet sempre amb la clau al pany,

el net destí, la sendera de llum. 

 

Sempre a la nit il.luminat enter,

un bell futur, una augusta contrada,

seràs el rent que fa pujar el pa,

seràs el sol i seràs la collita. 

 

Seràs la fe i la medalla oculta,

seràs l’amor i la ferocitat,

seràs la clau que obri tots els panys,

seràs la llum, la llum il.limitada. 

 

Seras confí on l’aurora comença

seràs forment, escala il.luminada. 

 

Seràs l’ocell i seràs la bandera,

l’himne fecund del retorn de la pàtria,

tot esquinçat de l’emblema que puja,

seràs l’ocell i seràs la bandera. 

 

Jo pujaré piament els graons

i en arribar al terme entonaré

el prec dels vents que em retornaves sempre.