La diplomàcia de la rebel·lia
‘No acceptaré
mai l’oficialitat,
que és fer-li el joc a l’ocupant,
que és una treva que esdevé parany.
Lluitaré amb la meva cortesia:
la diplomàcia de la rebel·lia’
El 1994, dos anys després de l’operació Garzón i quan l’independentisme era una tendència emergent però minoritària, Francesc Ribera, ‘Titot’, el cantant i ànima dels Brams, escrivia aquesta lletra de la cançó ‘La diplomàcia de la rebel·lia’, que vaig tenir la sort d’escoltar en uns quants concerts i d’aprendre’n, fins i tot, la versió en basc, ‘Bihurkeriaren diplomazia’. De l’independentisme d’aquells anys, i dels anteriors, se’n poden fer tantes crítiques com se’n vulguin fer, però no es podrà negar mai que es va anticipar al sobiranisme d’avui amb l’esmena a la totalitat del parany autonòmic.
Companys, llegiu aixó…