L’hora de l’independentisme conseqüent
Enhorabona. Tot ha anat tal com era previst. Espanyols i catalans van fer dimarts el paper que els tocava. El món s’ho va mirar i en va prendre nota. Ells volien ribotar la voluntat del poble català i ho van intentar. Havien de muntar un aquelarre antiindependentista i s’hi van esplaiar. Nosaltres volíem dir-los que si s’hi posaven bé aniria millor per a tothom; però que si no, faríem camí igualment. Tots els qui van parlar –cadascú a la seva manera– van contribuir a l’avenç indeturable de la recuperació de la llibertat dels catalans. Moltes gràcies a tots plegats. Aquí s’acaba el trajecte de l’autonomisme. Fins aquí, la crònica de la transició i la renúncia. Ara obrim el període constituent. Pam a pam, ara ens toca de decidir i d’actuar en conseqüència. Ja no cal esperar permisos ni consensos de fora. Ara som nosaltres que decidim. És l’hora de l’independentisme conseqüent.