L’exemple escocès per a Catalunya

El 18 de setembre és un dia que hem mirat d’esborrar de la memòria la majoria d’independentistes catalans. Els escocesos van tenir l’oportunitat de fer un referèndum sobre la independència i van optar per continuar vinculats al Regne Unit. L’independentisme català confiava en l’exemple d’Escòcia —i del govern britànic— com a contrapunt feridor de la manca de sentit democràtic d’Espanya. Però convenia una victòria del sí, que hauria obert definitivament el camí de la Unió Europea i hauria esvaït molts dubtes legítims dels catalans més prudents. La victòria independentista escocesa un mes i mig abans del 9-N hauria estat un regal dels déus. Però quan decideixes de jugar saps que pots guanyar o pots perdre. I d’aquella galleda d’aigua freda del 19 de setembre n’hem de treure tantes lliçons com sapiguem. Oimés tenint en compte quina és la situació de l’independentisme escocès gairebé vuit mesos després, a la porta de les eleccions britàniques.

Si es confirmen els sondatges, el partit de referència de l’independentisme escocès (SNP) pot aconseguir un resultat històric i passar dels 6 diputats actuals a tots els 59 diputats que pertoquen a les circumscripcions d’Escòcia. En percentatge de vot, el Partit Nacional Escocès pot pujar del 19,9% del 2010 al 54% que pronostiquen les enquestes. A què es deu aquest ascens just després d’haver perdut el referèndum d’independència?

Una de les lliçons que trobo més profitoses és l’exemplaritat del lideratge. L’endemà mateix del referèndum, el gran líder de l’SNP i primer ministre escocès, Alex Salmond, va dimitir tots els càrrecs. Assumia la derrota del projecte que havia guiat la seva carrera política aquests últims anys i cedia el lideratge a Nicola Sturgeon, que esdevenia primera ministra automàticament. Dimitir és un verb que conjuga bé amb democràcia i amb sentit de la responsabilitat. Ser responsable no és sinònim de ser prudent, sinó d’assumir els riscs i les conseqüències. I aquest exemple d’Alex Salmond va ser un missatge clar als escocesos: estem disposats a arriscar-nos i a perdre; no a renunciar.

El rigor d’un líder que havia aconseguit el poder amb claredat democràtica va ser un factor de confiança en la principal força independentista escocesa que es va demostrar amb un fet evident: les setmanes següents al referèndum es van afiliar desenes de milers de ciutadans a les files del suposat perdedor. Amb aquest gest, va ser el poble escocès que va enviar un missatge clar al partit del govern: us heu arriscat, n’heu assumit les conseqüències, no us deixarem caure.

Per què els ciutadans escocesos no volien deixar caure l’SNP ni el seu govern? Per una qüestió ben simple i ben complicada alhora: valoraven molt positivament la bona gestió al capdavant del país. Més enllà del gran projecte de la independència, el govern de Salmond —abans del referèndum— i de Sturgeon —a partir del 19 de setembre— defensa els interessos del poble escocès en el terreny social, econòmic, cultural, empresarial, energètic, etc. Per tant, ser independentista està molt bé. Però ser independentista i garantia de bon govern és el súmmum. La política de qualitat i transparent és un cavall guanyador.

Hi ha una tercera lliçó que pot sorprendre els independentistes catalans que amablement llegeixin aquesta columna. I és que l’SNP sap que cada cosa té el seu moment i el seu espai. Que no és bo que tot quedi tenyit pel mateix debat i que és bo de no confondre naps amb cols. Les eleccions que es fan avui al Regne Unit no van sobre la independència d’Escòcia. Per sort seva, els escocesos van poder fer un referèndum i els independentistes van dir que n’acceptarien el resultat. I ho van fer. Les eleccions britàniques serveixen ara per a decidir tot un seguit de qüestions també molt importants. Ara que nosaltres comencem la campanya de les eleccions municipals —i de les autonòmiques a dos territoris dels Països Catalans— és bo de tenir en compte aquest exemple. I acceptar que el debat sobiranista hi serà present, però que no pot ser-hi omnipresent.

La primera ministra i actual líder dels independentistes escocesos, Nicola Sturgeon, va dir: ‘Aquestes eleccions no són sobre la independència o el referèndum, són per a fer que la veu d’Escòcia s’escolti, per a emprar aquesta forta veu a Westminster i impulsar polítiques progressistes, la fi de l’austeritat, la protecció dels nostres serveis públics i la inversió que la nostra economia necessita perquè la gent trobi feina.’ Tots els analistes coincideixen a assenyalar que un resultat històric de l’SNP com pronostiquen les enquestes pot obrir definitivament la porta a un segon referèndum aviat. Però ho determinarà la força política que tindrà el govern escocès després d’un resultat aclaparador i no el fet d’haver reobert el debat sobre la independència en unes eleccions britàniques.

Si l’SNP aconsegueix aquest resultat històric, no serà exclusivament imputable a un augment del suport a la independència. Però la constatació de l’engany unionista amb promeses falses abans del referèndum hi haurà ajudat molt. La política de qualitat del govern Sturgeon encara hi haurà contribuït més. I el rigor democràtic de Salmond —avui candidat per la circumscripció de Gordon— haurà estat un símbol d’orgull i un exemple de dignitat per a tots els escocesos independentistes o unionistes. Com hem dit més d’una vegada, el suport dels ciutadans es guanya amb honestedat, rigor democràtic, política de qualitat, exemplaritat i generació de confiança. Aprofitem la lliçó escocesa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *