Certeses i dubtes del 27-S
El resultat de les eleccions al Parlament de Catalunya és una victòria clara dels partidaris de la independència. Fins i tot el resultat en percentatge de vot és increïble. La suma de Junts pel Sí i la CUP no arriba al 50% per poc. Però també és cert que una part dels votants de Catalunya Sí que es Pot és independentista. Per exemple, la cap de llista per Lleida es declarava obertament independentista. Els pròxims passos en la formació del parlament i les primeres votacions desfaran algunes incògnites. Mentrestant, vegem algunes certeses i dubtes que ens deixa el resultat d’ahir:
—Certesa: El més lamentable de la nit va ser que Pablo Iglesias no donés la cara després d’haver capitalitzat la campanya de Catalunya Sí que es Pot. Hi ha molts membres d’Iniciativa que lamenten ara haver fet aquesta coalició i que critiquen amb molta duresa els missatges que va imposar el cap de Podemos. En aquest sentit, Duran i Lleida, que havia enviat Espadaler a la mort política, va ser més valent i no es va amagar.
—Dubte: Quin serà el paper de CSQEP d’ara endavant? Quin clima hi haurà entre els integrants de l’invent? S’adonaran que el canvi a Catalunya tan sols pot arribar per la via de la independència i pujaran al tren? Sabrem si una part dels seus vots es poden comptar finalment com a independentistes? Voldran formar part del projecte constituent? La resposta pot arribar en la votació que es faci en la primera sessió del nou parlament.
—Certesa: Junts pel Sí i la CUP tenen una majoria absoluta per tirar endavant el mandat democràtic sorgit de les urnes. Tenen 72 diputats i un 48% dels vots.
—Dubte: la victòria per escons i no per vots obre més que mai l’escenari del referèndum? El full de ruta acordat de Junts pel Sí diu que el referèndum es farà al final del procés amb la votació de la constitució un cop proclamada la independència. Aquest esquema continua vigent després del resultat d’ahir?
—Certesa: Duran i Lleida i els seus adlàters van portar Unió a una doble ruptura. Van dividir el partit en dues meitats pràcticament iguals i van trencar la tradició política d’un partit que sempre havia estat al servei de la llibertat de Catalunya. Fins i tot, la família de Carrasco i Formiguera ha prohibit als de Duran d’utilitzar el nom d’un dels fundadors afusellats pel franquisme. Amb aquesta doble ruptura, Unió ha quedat expulsada del sistema de partits polítics català. S’ha demostrat que aquest sector d’Unió s’havia mantingut sobrerepresentada institucionalment.
—Dubte: Sembla clar que l’aposta de Duran ja no era Catalunya sinó Espanya. I per això ell es va reservar per les eleccions espanyoles. Tanmateix aquest pla necessitava tenir un resultat diferent ahir. La derrota rotunda d’Unió deixa intactes els plans de Duran? El que queda del partit li mantindrà la confiança? No seria més honest reconèixer l’error històric i retornar el partit als veritables hereus del 31? Què hauria votat el 2,51% d’electors que van votar Unió si haguessin sabut que no tindria representació?
—Certesa: Junts pel Sí depèn de la CUP per elegir el president de la nova legislatura. La coalició de CDC, ERC i una pila de partits i independents va decidir que Artur Mas continuaria essent el president si guanyaven les eleccions. Però la CUP ja ha anunciat que no facilitaran l’elecció de Mas en cap cas. Per un sol diputat, la CUP té aquest poder.
—Dubte: ERC, Romeva i alguns independents acceptaran que Mas no sigui el president? Mantindran l’acord que va permetre Junts pel Sí acord peti qui peti? La CUP forçarà el canvi de candidat sabent que té el 8,21% dels vots davant del 39,55% de Junts pel Sí? I això no serà contrari a la idea que les decisions les prenguin les majories i no les minories? Se sap quines conseqüències pot tenir matar Artur Mas en termes polítics? En un moment d’acumulació de forces, val la pena generar desconfiança en determinats sectors socials? I la comunitat internacional entendrà aquest canvi a aquestes alçades del partit?
—Certesa: Ciutadans ha pres el control de l’oposició al parlament. Els seus resultats són excepcionals. Aquest resultat els deixa en una posició immillorable per encarar l’assalt al congrés espanyol. Si els 25 diputats són tan ‘hooligans’ i maleducats com els 9 que tenien fins ara, el parlament pot convertir-se en un autèntic espectacle constant. Ja hem vist com actuava aquest unionisme aquesta legislatura que hem tancat. Els actes de campanya de Ciutadans van punxar en assistència de públic. Tan sols l’operació instrumentada des dels grans aparells mediàtics i econòmics de l’estat explica el resultat d’Arrimadas i la gent de Rivera. La junta electoral no va actuar mai contra la manca d’equilibri informatiu i tertulià de les grans televisions espanyoles.
—Dubte: L’unionisme recalcitrant ja ha tingut moltes baralles internes en els pocs anys que té de vida. Aquest creixement desmesurat serà ben digerit pel partit? La democràcia interna brilla per la seva absència. I això en un partit minúscul pot funcionar, però ara caldrà veure si no hi ha vies d’aigua constantment. Quant tardarà C’s a fracturar-se entre faccions? Temps al temps.
Com ja havíem dit aquestes últimes setmanes, el 27-S no era el final de res, sinó el principi de moltes coses. I ara s’obre un període apassionant on la política s’escriurà amb majúscules. Construir un estat és un projecte apassionant que demana intel·ligència i caràcter. La resolució d’aquestes i altres incògnites determinarà la manera, el ritme i el resultat del tram final cap a la independència.
Avui, 28s he escoltat el discurs de la CUPi no l’he sabut distinguir del de C’s. Deien que Mas són retallades i privatitzacions i no l’investiran. Arrimadas i els seus és just el que diuen i volen.
Molts votants de CDC, emprenyats per un tracte tan insolidari podrien inhibir-se en les properes eleccions. Internacionalment, haver defenestrat el lider del procés, q a més té prestigi, els resultaria més aviat incomprensible o sospitós de radicalisme polític d’un partit antisistema. Tenin en compte que necessitarem el seu recolçament, això podria entendre’s com una provocació difícil de digerir.
Comprar la CUP amb Ciutadans és una bestiesa enorme. Perdona que ho digui així. Però són lògiques completament diferents i contràries. Ciutadans vol espanyolitzar Catalunya i frenar el procés d’independència. La CUP vol tot el contrari. I uns consideren que Mas és un problema perquè dóna força al procés (C’s) i els altres consideren que Mas és un problema perquè impedeix que la base social independentista creixi per l’esquerra (CUP). Comparar l’espanyolisme amb tics franquistes i l’independentisme rupturista és injust i incorrecte.
si els 102.870 vots d’unió haguessin sigut per Junts pel Sí,,quants diputats hagués tret Junts pel Sí??