Vint llibres recomanats per a Sant Jordi
Aniré al gra, que ja queden poques hores i cal prendre decisions. Comparteixo ací algunes recomanacions de llibres per Sant Jordi. Segur que em deixo coses interessants, perquè ho faig de memòria i sense haver preparat cap llista. Que ningú no s’enfadi. Som-hi (sense cap ordre concret):
- Somnis en temps de guerra, de Ngũgĩ wa Thiong’o (RaigVerd). Un llibre d’aprenentatge constant i amb una força narrativa majúscula. La descoberta d’aquest autor i de les seves reflexions de vida fan créixer el lector. Per aprendre.
- Petita crònica, de Stefan Zweig (Edicions de la Ela Geminada). Buf! Un llamp de llibre. Quatre petits relats escrits amb una capacitat narrativa a l’abast de molt pocs escriptors. Zweig en sap molt i ho demostra amb aquesta petita crònica que és una delícia. M’obliga a llegir més Zweigs. Feu-vos aquest regal.
- Últims testimonis, de Svetlana Aleksiévitx (RaigVerd). Ja coneixem la força periodística d’Aleksiévitx. Aquesta crònica de persones o ‘novel·la de testimonis’ que construeix a ‘Últims testimonis’ és encara més colpidora que en els llibres anteriors. Sobretot perquè explica històries d’infants –explicades ara d’adults– atrapats en territori soviètic durant la Segona Guerra Mundial. En aquest llibre, Aleksiévitx ens presenta la guerra explicada no per soldats, ni polítics, ni historiadors, sinó per nens. Agafeu-vos fort.
- El navegant, de Joan-Lluís Lluís (Proa). Creativitat i ofici es condensen en aquesta novel·la d’aventures que ens proposa un dels millors narradors del país. És una proposta atractiva i molt ben tancada. Rodona. Sabeu aquells llibres que et fan qüestionar coses? Que fan preguntes? És d’aquests. Molt ben parit.
- Daha!, de Hakan Günday (Edicions del Periscopi). Novel·la contundent i crua sobre el fenomen del tràfic d’immigrants a Turquia. L’autor és una de les promeses de la literatura turca que demostra en aquest llibre la força del seu llenguatge. Qui vulgui una narració amable i calmada, que no s’hi acosti. És un llibre per a valents.
- Ulrike Meinhof, de Jutta Ditfurth (Tigre de Paper). Una vida de pel·lícula explicada amb molt d’ofici. Enganxa des del primer moment i ajuda a descobrir molts detalls i el context de les transformacions socials i polítiques del segle XX a Alemanya. Una bona biografia.
- El gen. Una història íntima, de Siddhartha Mukherjee (La Campana). Que ningú no s’espanti. El volum (dimensió) i el tema poden provocar alguna mirada de reüll i algun esbufec. Serà un error per a qui no l’agafi i el fullegi. No és un llibre per a especialistes ni per a iniciats. És una crònica espectacular de fons científic però completament connectat (i arrapat) a les nostres vides. Una aposta segura pel lector i un atreviment marca Isabel Martí.
- Fuster per a ociosos, de Joan Fuster [antologia de Xavier Aliaga] (Sembra Llibres). Un convit a descobrir el gran intel·lectual de Sueca per aquells que no el coneguin. I una proposta de repàs polièdric per aquells que l’han conegut parcialment. Pels que en són lectors àvids, un record que deixa bon gust. Bona idea de Sembra quan fa 25 anys de la mort de Fuster, la ‘xamba genètica’, i bona execució d’Aliaga.
- El tsunami, de Joan B. Culla (Pòrtic). La saviesa habitual de Culla es barreja en aquest llibre amb la mirada intel·ligent (també habitual) per a fer una magnífica panoràmica dels canvis de la política catalana dels últims anys. Per a qualsevol observador, analista o interessat de la política catalana, aquest pot ser considerat un llibre d’autoajuda. En el bon sentit. Llibre intel·ligent i sense recreació.
- Els arxius, clau de volta de la transparència, de Joan Pérez i Ventayol i Vicenç Ruiz Gómez (BonPort). Aquest ‘e-single’ de dos experts en arxivística que demostren la importància de la gestió documental en la vida quotidiana d’un país, però també en la definició de la qualitat democràtica i la bona gestió política d’un projecte d’estat independent. No és una proposta pel sector. És un llibre que ha de llegir tot bon ciutadà i que seria imprescindible que llegís tot bon governant.
- Tor, tretze cases i tres morts, de Carles Porta (La Campana). La reedició d’aquesta meravella periodística és una gran notícia per a recordar que es pot fer periodisme d’una altra manera. I que, quan una història té força i queda a les mans d’un bon comunicador, el resultat és brutal. Un clàssic de tan sols 20 anys. Hi quedareu atrapats.
- La sega, de Martí Domínguez (Proa). Els anys 40 i 50 d’un poble del Maestrat. Amb aquesta base (gens menyspreable), Domínguez construeix una història més real que el lector no voldrà creure. És la narració de la vida d’una família dividida i sacsejada per les lluites entre guerrillers i guàrdies civils. Novel·la de llengua viva.
- Incerta glòria, de Joan Sales (Club Editor). No és cap novetat i el dec haver recomanat els últims anys de manera consecutiva. Però no tinc cap inconvenient de tornar-hi. Perquè és una novel·la total. I perquè hem parlat de la pel·lícula i cal tornar al llibre. O Incerta glòria o les Cartes a Màrius Torres. Però poseu Joan Sales a les vostres vides perquè no us en penedireu mai més.
- O secessió o secessió. La paradoxa espanyola davant l’independentisme, de Josep Costa (Acontravent). El jurista i politòleg deixa escrita una obra que no pot passar per alt de ningú que tingui interès en com s’ha de fer la independència i quines són les bases jurídiques, polítiques i teòriques del moviment de secessió. Obre molt el camp de visió a l’hora de pensar en això que ens hem proposat de fer a Catalunya.
- Política de defensa i estat propi, de diversos autors (Editorial Base). Un debat urgent a Catalunya és el de la política de defensa. No és un debat tan petit i simple com dir si volem exèrcit o no. La responsabilitat d’un estat independent implica ocupar-se de la seguretat pròpia i en relació a la resta d’actors internacionals. Un llibre sòlid i amb aportacions molt interessants. Un debat necessari.
- Retorn a Killybegs, de Sorj Chalandon (Edicions de 1984). Surt l’edició de butxaca del que encara ara és per a mi la millor novel·la dels últims temps (evidentment, entre les que he llegit). Es pot saber com s’ho fa Chalandon per atrapar-te i portar-te allà on vol en aquest relat tan personal que parteix d’una commovedora història real? Sang de periodista i llengua de gran escriptor. Que ningú se’l perdi ara que es podrà portar a la butxaca.
- Catalunya Nord. La llesqueta del septentrió, d’Aleix Renyé (El Jonc). El periodista Renyé ens proposa una mirada a la situació social, cultural i política de les comarques nord-catalanes. Una mirada molt necessària per als ciutadans del sud, que sovint mirem amb prejudicis i poca precisió aquesta part del país que va caure fa gairebé 360 anys del costat de l’estat francès. Una llesqueta de coneixement.
- L’Europa que han fet fracassar, de Ramon Tremosa i Aleix Sarri (Pòrtic). Per entendre els mals d’Europa, Tremosa i Sarri repassen els problemes que hem viscut aquests últims anys, des de Grècia a la crisi dels refugiats, passant per les tensions dels estats dominants, els estats eficients i els estats endarrerits. Un repàs que ajuda a posar idees en ordre i poder fer una mirada completa de la situació del projecte europeu.
- El despertar valencià, de Víctor Maceda (Pòrtic). Per entendre l’evolució i els canvis del País Valencià, l’obra de Maceda és de gran ajuda. És una crònica d’uns anys de gran valor periodístic i que es llegeix amb bon ritme. Una anàlisi molt interessant i molt intel·ligent.
- Els gitanos catalans de França. Llengua, cultura i itineraris de la gran diàspora, d’Eugeni Casanova (Pagès Editors). Brutal. L’incombustible Casanova ens presenta en aquest llibre el resultat d’anys d’investigació i de descobertes que no poden deixar ningú indiferent. Amb un gran valor antropològic, cultural, històric i, sobretot, lingüístic. No us ha de fer por la dimensió. És un molt bon llibre. Res estrany en la trajectòria de Casanova.
Em sap greu no haver llegit encara ‘La memòria de l’arbre’, de Tina Vallès; ‘La draga’, d’Esperança Camps; ‘Quan arriba la penombra’, de Jaume Cabré; ‘Els estranys’, de Raül Garrigasait; ‘La ciutat i la casa’, de Natalia Ginzburg; ‘Professió del pare’, de Sorj Chalandon; ‘El canelobre enterrat’, de Stefan Zweig; ‘L’art de la ficció’, de James Salter; ‘Proust a Catalunya’, edició a cura de Xavier Pla; ‘Maria-Mercè Marçal. Una vida’, de Lluïsa Julià; ‘El cavaller Floïd’, de Genís Sinca…