Carme-Laura Gil: ‘Esperar fins que l’estat vulgui seure a parlar és donar-li tot el poder’
Veterana de la política catalana, Carme-Laura Gil (Benissanet, 1935) continua al peu del canó amb la mirada posada en el referèndum. L’ex-consellera de la Generalitat forma part del comitè executiu del Pacte Nacional pel Referèndum i actua amb la mateixa energia que quan es dedicava a la política institucional. Habituada a parlar sense pèls a la llengua, descriu els problemes democràtics de l’estat espanyol com una patologia radicada en el sistema institucional: ‘Aquestes frases de la “unidad nacional” intocable em recorden molt quan anava a l’escola i s’explicaven els principis del Movimiento. Jo sóc del 1935. La “unidad de destino en lo universal”…’ Parlem dels objectius del Pacte quan falta un mes escàs per a exhaurir el termini fixat per a una negociació amb l’estat i en plena campanya de recollida de suport al referèndum. I parlem també dels partits i de l’estat de forma –i el lideratge– del PDECat.
—Després de quatre mesos de feina i amb un mes al davant, on som? S’ha avançat en l’objectiu d’obrir una finestra negociadora a l’estat?
—Hem aconseguit que el Pacte, aquesta plataforma o invent tan transversal i sincrètic de societat civil i societat política, tingui un paper en la societat catalana. Un paper mediàtic, social i emocional. Això s’ha fet. El Pacte és visible. Hi ha hagut una cosa importantíssima. En el moment de cercar adhesions al carrer per Sant Jordi, les entitats i els agents del pacte s’hi han abocat. El secretari general de la UGT, el de Comissions Obreres, el de la USTEC… que tots hagin fet colla amb la comissió del Pacte és un fet extraordinari que cal valorar.