Mònica Terribas: ‘Si no et pressionen, és que no existeixes’
Mònica Terribas dirigeix i condueix ‘El matí de Catalunya Ràdio‘ des del setembre del 2013. Abans, havia estat consellera delegada de l’Ara, directora de Televisió de Catalunya i presentadora de ‘La nit al dia‘. Prèviament, s’havia format al costat de Joaquim Maria Puyal a la ràdio i a la televisió i s’havia doctorat en filosofia a la Universitat de Stirling, a Escòcia. Després d’haver entrevistat el seu rival amistós, Jordi Basté, hem parlat amb Terribas de la seva experiència a la ràdio, de les pressions que rep, de l’abús de la tertúlia, de la gestió de la influència, de la competició amb Basté, del record de ‘La nit al dia‘, dels plans de futur –’La vida m’ha ensenyat a no fer plans’–, de la seva absència a Twitter… I també li demanem alguns consells per als periodistes més joves.
—Com porteu el pes de la influència?
—Cada vegada tinc més dubtes d’això que en diem influència del periodisme. Perquè, afortunadament, el panorama comunicatiu ha canviat molt; hi ha molta diversitat de veus; les xarxes tenen la virtut d’haver donat espai a gent que no tenia accés als canals tradicionals… I el periodisme ha perdut prestigi social. I això fa que la nostra societat hagi posat alguns filtres, cosa que ja tocava, sobre la nostra feina. La influència és relativa. El concepte d’influència el relacionem amb unes determinades esferes de poder que creuen que són influents. Però penso que la majoria de la nostra societat viu bastant aliena d’aquelles coses que nosaltres creiem que són factors importants per a la presa de decisions.
—Els programes radiofònics matinals marquen l’agenda mediàtica del dia.
—Siguem humils. L’agenda de qui? Perquè l’agenda ciutadana, de la persona que es lleva i escolta una estona la ràdio i se’n va a treballar, aquesta agenda no la marquem nosaltres. La seva agenda són els seus projectes i les seves preocupacions quotidianes. Una altra cosa és que diguem que marca l’agenda de les tertúlies que s’aniran succeint al llarg del dia. O la concatenació de batalles a Twitter d’uns sectors i d’uns altres. Però aquesta no és l’agenda de la societat. Aquesta és l’agenda periodística o política. Com que pensem que marquem l’agenda, ens hem obsessionat a treure titulars i buscar l’última cosa diferent que podem dir respecte dels altres, i hem deixat de comunicar el rerefons de les coses que passen. En aquesta qüestió, sóc especialment crítica i autocrítica. Tots plegats hauríem de demanar-nos si ens domina la pressa per a aconseguir un titular mentre desballestem el sentit comú de l’agenda periodística. Tot això no contamina els debats de fons que hem de fer? El periodisme que està sotmès a l’estrès de l’audiència està més pendent de marcar l’agenda de la resta, de ser els primers, de l’exclusiva, de la primícia, que d’informar bé i de donar context i profunditat a l’oient, al lector o a l’espectador.