Eloi Hernàndez (Fonollosa): ‘L’atestat de la Guàrdia Civil parla de barricades, nens fent vigilància i mossos amb somriure còmplice’
Entrevista al batlle que dilluns ha d’anar al jutjat a declarar acusat de desobediència quan la Guàrdia Civil va assaltar el poble l’1-O
El batlle de Fonollosa, Eloi Hernàndez, ha de passar demà pel jutjat de Manresa, acusat d’haver desobeït la Guàrdia Civil quan es va produir l’assalt a l’ajuntament l’1 d’octubre passat. Hernàndez va presentar una denúncia per les destrosses i els danys físics i materials causats per aquella actuació violenta del cos espanyol militar. Tot i això, sense haver resolt encara aquella denúncia, la justícia va decidir d’actuar contra ell, contra Jordi Pesarrodona, regidor de Cultura de Sant Joan de Vilatorrada, i contra Joan Badia, batlle de Callús. La Guàrdia Civil va atacar aquests tres pobles per evitar el referèndum d’independència tal com explicava aquesta crònica. El batlle de Fonollosa va enregistrar un missatge de veu que es va escampar ràpidament aquell dia (la podeu escoltar ací). Parlem amb Hernàndez per conèixer què va passar llavors, quines n’han estat les conseqüències i com pot acabar tot plegat.
—Hi ha cap novetat a la instrucció de la causa d’ençà que van anar a declarar Joan Badia i Jordi Pesarrodona?
—En relació al meu cas, que jo sàpiga, no. En el cas de Fonollosa, han encausat una nova persona. Ara han encausat el noi que la policia va emmanillar al mig de la plaça durant la intervenció. Ell va presentar una denúncia i li ha passat el mateix que al meu cas. Han girat la seva denúncia com un mitjó i ara és ell qui és acusat. No sé si el delicte que diuen que va cometre és atac a l’autoritat o alguna cosa així. L’acusen d’haver oposat resistència o d’haver fet alguna mena d’acte contra els agents.
—Us sembla que és un protocol que han establert, aquest d’acusar qui presenti denúncies?
—Tot sembla indicar que sí. I tot sembla indicar també que cerquen crear una realitat paral·lela d’allò que va passar al nostre poble. Volen fer creure que la gent va actuar amb alguna mena de violència contra el cos policíac. I així volen justificar la seva actuació completament desproporcionada. Això es pot veure en l’atestat, que parla de barricades a l’entrada del poble. Diu que hi havia uns nens que feien vigilància per si venia la policia. I diu que això ho van veure els Mossos d’Esquadra, que reien en complicitat. També aporten un informe mèdic d’un tinent coronel metge per un agent antiavalots que suposadament va rebre assistència mèdica al cap de dos dies per cops a les cames… En fi, és sorprenent. Intenten plantejar una situació que dista bastant de la percepció que tenim nosaltres del que va passar en realitat al nostre poble.
—Hi ha el testimoni dels dos guàrdies civils que van declarar al jutjat i que diuen que van trobar ‘resistència pacífica’…
—Sí, van explicar que es van trobar una actitud festiva i pacífica. Des del meu punt de vista, aquesta descripció és la que més s’ajusta a la realitat del que hi havia el dia 1 aquí a Fonollosa.
—Tanmateix, aquests dos guàrdies civils no recordaven gens la seva actuació violenta…
—Exactament, diuen que no ho van veure, que no ho recorden i que es dedicaven a unes altres tasques. Suposo que es refereixen a la tasca de trinxar la porta de l’ajuntament per aconseguir una urna que ja tenien perquè l’havien trobat prèviament a un altre lloc.
—A Fonollosa es va poder detectar la presència d’una infiltrada que anava informant la Guàrdia Civil des de dins…
—Ho hem pogut verificar amb la informació de les actuacions de la Guàrdia Civil que se’ns ha fet arribar des del jutjat. Ens permet veure que tot plegat va ser una gran actuació ben planificada i maquinada prèviament. En aquesta informació es relata com una hora abans van arribar a Fonollosa dos agents de paisà de la unitat d’informació. Són els qui informen d’aquesta suposada barricada, dels nens que suposadament fan tasques de vigilància… I relaten tot el que va passar abans de l’arribada dels uniformats. Quan va arribar l’exèrcit d’antiavalots, aquests dos agents van continuar fent-se passar per veïns del poble. I expliquen com van ser ells qui van indicar als antiavalots on era l’urna. I un cop van ser descoberts per la gent del poble, van decidir d’evacuar-los juntament amb l’exèrcit d’uniformats. Totes les suposicions que nosaltres vam fer de la seva actuació aquell matí, ara queden confirmades per la informació aportada per ells mateixos al jutjat.
—No eren veïns del poble ni de la zona…
—No. Eren agents de la unitat d’informació de la Guàrdia Civil.
—I no els vau detectar, essent un poble petit?
—Són aquelles coses del moment… Fonollosa és un poble petit. És d’aquells pobles que quan hi ha un foraster, tothom el detecta. Aquell dia, els nervis, l’emoció, la tensió… tot era tan a flor de pell que no vam ser capaços de veure una cosa tan lògica com aquesta. Per exemple, aquesta noia que anava de paisà, l’havia de tenir realment enganxada a la meva persona, perquè en els atestats hi ha fotografies meves fetes de molt a prop. Fins i tot, relata alguna suposada declaració que ells apunten que vaig fer durant la jornada… Realment, la seva presència era molt propera. Però no ens en vam adonar fins que va passar tot.
—Heu arribat a alguna conclusió que expliqui per què van triar aquests pobles petits per acarnissar-se?
—D’entrada, penso que, a una actuació tan irracional, no li podem cercar un argument racional per justificar-la. Jo crec que allò que van fer va ser triar llocs indefensos on podien transmetre la sensació de vulnerabilitat i por. Volien que la seva actuació fos vista com a brutal i que arribés a tot arreu de manera immediata. Volien enviar un missatge per generar una situació de por. Volien que la gent s’espantés i no anés a votar. Era una manera de desactivar el referèndum. Ben just el contrari del que va acabar succeint. Si li hem de cercar alguna explicació, és aquesta. La resta, crec que són casualitats. No sé per què van triar Fonollosa. Allò que és evident és que no van trobar aquest poble de pas. Van venir expressament, van girar i se’n van tornar per la mateixa carretera per on havien vingut.
—El testimoni dels guàrdies civils deixava clar que dos dies abans s’havien fet reunions de preparació amb un tinent coronel…
—Exacte. Era premeditat. I ben planificat. La unitat d’informació… i la coordinació… Tot era molt previst. No sé si algun dia arribarem a saber els motius o el criteri pel qual van triar uns pobles i uns col·legis determinats. Ara mateix tampoc no ens serveix ni ens consolaria de res perquè el mal ja està fet. No n’esperem res.
—Què penseu d’aquest mecanisme de convertir la víctima en el botxí? Quines conseqüències creieu que tindrà?
—Hem d’englobar el nostre cas en l’estratègia que es fa a tot el país. S’agafen unes persones i se’ls converteix en víctimes. I jo afegeixo: en víctimes exemplars de la repressió. Tancant-los a la presó o inhabilitant-los. Penso que és una d’aquestes estratègies. És cert que es fa difícil de pensar que pretenguin inhabilitar nou-cents batlles. Però sí que en poden agafar vint o trenta com a caps de turc. Que serveixin de demostració d’allò que pot passar als qui no es porten bé. Amb la idea de fer-los un càstig exemplar. El nostre cas pot ser una manera d’escarmentar. Estic molt tranquil. Què busquen? Inhabilitar-nos? Aquesta és la pena que ens poden aplicar per aquesta mena de delicte completament fals que m’imputen. Jo no vaig fer res més que mirar de salvaguardar la seguretat de la gent del meu poble i no impedir que es fes el referèndum com un exercici de llibertat d’expressió. Tinc la consciència molt i molt tranquil·la.
—Molta gent recorda aquell enregistrament de veu que vau fer just després de l’atac de la Guàrdia Civil. Quines han estat les conseqüències físiques, materials i psíquiques d’aquell atac?
—Els ferits van ser lleus majoritàriament. Al cap d’una setmana ja s’havien recuperat. Sí que una senyora de 80 anys a qui van trencar el radi ha hagut d’anar a rehabilitació. El braç no li ha quedat com el tenia i li fa mal segons el gest que fa. Per una banda hi ha el mal físic, però per una altra banda hi ha el mal psicològic i moral, que no ens el traurà, si no mai, en molt de temps. Jo mateix, quan veig les imatges de l’1 d’octubre, se’m remou l’estómac. És terrible recordar tot allò que va passar. Jo encara no m’ho acabo de creure.
—Teniu el temor que tota aquella resistència i dignitat quedi malbaratada políticament al cap dels mesos?
—La situació actual és extremadament complicada. Però jo estic convençut que per damunt de tot hi ha la dignitat i el coratge de la ciutadania tal com es va demostrar l’1 d’octubre. I estic convençut que aquest coratge i dignitat seran ben representats pels nostres polítics. No queda cap més opció que arribar a un acord per representar amb dignitat allò que s’ha fet i fer avançar el país amb el projecte majoritari i constructiu. Tinc confiança amb aquest caràcter dels catalans. A vegades ens fem patir una mica més del compte. Som una mica masoquistes. Jo també hi pateixo molt aquestes setmanes. Estem fent patir massa la ciutadania. Em sap greu. Però estic convençut que tan sols pot sortir bé.