Ruben Wagensberg: ‘Convé que l’estratègia antirepressiva no interfereixi en l’estratègia política’
Entrevista al diputat d’ERC, impulsor de la campanya ‘Casa nostra, casa vostra’ i de l’equip promotor d’En Peu de Pau
Una de les noves veus de la política catalana és la de Ruben Wagensberg. Va acceptar una posició destacada en la llista d’ERC per Barcelona en un context de repressió i màxima responsabilitat històrica. S’havia suspès la democràcia, s’havia dissolt el parlament i la República acabada de proclamar tenia dificultats per a néixer. Wagensberg era un valor emergent de l’activisme social que havia impulsat campanyes de ressò, com ara ‘Casa nostra, casa vostra’. També era membre de l’equip promotor d’En Peu de Pau, que procurava eines i referències per a una acció no-violenta en la desobediència civil. Una vegada al parlament, Wagensberg podria fer un paper d’enllaç, d’engranatge, com el que havia fet Lluís Llach. De fet, a la sessió constitutiva del parlament es va presentar amb una samarreta que Llach ja havia heretat de David Fernàndez. Li demanem per aquesta repressió ferotge de l’estat espanyol i parlem de la resistència no-violenta, el segrest de la iniciativa política, la necessitat de mirar més endavant per veure el sentit dels passos que fem i aquest paper dels independents en un context de batalla de partits.
—Ara ja tenim acusacions de ‘terrorisme’. Quin és el límit de tot això?
—Vull pensar que algun dia la raó s’acabarà imposant. Però és cert que ara passem una deriva molt obscura que fa difícil de veure la llum al final del túnel. Això, pel que fa a la repressió de l’estat. Algú podia pensar que Espanya potser es tranquil·litzaria una mica després del revés de la justícia alemanya, però també hi havia la teoria que un animal ferit acaba essent més perillós. I s’ha confirmat aquesta segona opció. La resposta ha estat criminalitzar la ciutadania aleatòriament. Han agafat la primera persona que han considerat d’un CDR i se l’han enduta cap a Madrid aplicant-li la llei antiterrorista. I això vol dir passar uns quants dies incomunicada.
—És una situació greu.
—La repressió ha arribat a un extrem absolutament perillós. Hem de fer entrar en raó tota la gent que viu a Catalunya. Els ciutadans que viuen a Espanya queden molt aïllats i desconnectats de la realitat pel que hi expliquen els mitjans de comunicació. Ahir vaig veure un resum de vídeo de com havien tractat els mitjans de l’estat espanyol la detenció de gent dels CDR i la manipulació i la mentida hi són absolutes. Per tant, és molt difícil que ho puguin veure. Però la gent que viu a Catalunya ha de poder canviar el xip si no ho ha fet encara. La cosa és prou grossa perquè ningú no hi sigui indiferent.
—Han d’inventar una violència que no ha existit. Però, també volen acabar-la provocant?
—Totes dues coses alhora. Una cosa no priva de l’altra. Primer volen crear el fals relat d’una violència inexistent. En el cas d’En Peu de Pau, diuen que a l’octubre vam preparar i fer tallers per a provocar aquesta suposada violència. I això és completament fals. Però també volen crear tensió al carrer perquè es transformi en violència.
—Estem preparats per a evitar-ho? Hi ha el risc d’infiltrats, provocadors…?
—Em sembla que sí. I l’estat espanyol no té en compte que aquest context és molt diferent de quan ho van aplicar al País Basc. Aquí ja hem tingut set o vuit anys de mobilitzacions sense cap mena d’aldarull, ni una pintada en un vidre. La gent està molt conscienciada i molt compromesa amb la no-violència. Tothom sap que el camí és la mobilització pacífica i la desobediència civil no violenta. Però és cert que hi ha el risc dels infiltrats. Ja ho vam veure l’altre dia. La resposta és fàcil i ha de ser ràpida: aïllar aquesta gent. Si veus algú que es posa a cremar un contenidor, cal actuar de pressa i aïllar-lo perquè quedi retratat. Jo no veig perill de caure en cap mena de violència. És cert que la gent està com més va més enfadada, però aquest estat d’ànim no es transformarà pas en violència.