Ans que·l sol se pongués, cessà lo vent
‘Quant fo entre ora nona e vespres, enfortí•s la mar —- e cant venc —- prop del vespre, ans que•l sol se pongués, cessà lo vent, e al cessar que féu lo vent, veem la yla de Maylorques, e destriam la Palomera e Sóller e Almerug.’ (Crònica de Jaume I)