Ara que ve l’Onze de Setembre, un llibre imprescindible que va més enllà
La defensa èpica de la ciutat de Barcelona contra el setge borbònic de 1714 és allò que realment dóna sentit a commemorar la caiguda del cap i casal de Catalunya en la nostra diada. L’Onze de Setembre no té sentit com a derrota, sinó com a demostració de resistència i lluita contra l’invasor. Però, si bé posem molta atenció a Barcelona, que certament ens va deixar un testimoni de sacrifici i valor incalculable, valdria la pena comprendre la dimensió completa, nacional, d’un episodi tan transcendental de la història com fou la Guerra de Successió. Vull dir que, per entendre’l, cal conèixer la dinàmica de lluita que comença amb la Batalla d’Almansa el 25 d’abril de 1707 i que no es tanca fins la pèrdua de Mallorca el 1715. L’Onze de Setembre de 1714 és un punt decisiu i molt important enmig de tot aquest període.
Si bé hi ha llibres que expliquen la Guerra de Successió, en general, i el setge de Barcelona, en concret, trobo que és molt enriquidor conèixer els fets que es van produir arreu del país. Hi ha un llibre que ja en el moment de ser publicat, el setembre de 2015, em va captivar per la seva bona prosa, però també per la informació que dóna, que només té la pega de fer un tractament exclusivament principatí. És el llibre d’Antoni Muñoz ‘L’11 de Setembre, poble a poble. 1713-1714 Història documentada de la lluita dels catalans contra els borbònics’. Un llibre amb factura Isabel Martí/La Campana, molt ben editat i amb il·lustracions magnífiques. Com deia, seria el llibre perfecte si Muñoz hagués ampliat el seu camp d’investigació a tot el període i a tota la nació que lluitava contra els borbons.
Però allò que té valor és aquest ‘poble a poble’ (que de fet és el més destacat a la portada, més que no l’11 de Setembre). Vull dir aquesta capacitat de situar-te en allò que va passar a les viles, pobles i ciutats a mesura que arribaven les tropes espanyoles i franceses, les resistències, les cremes, els setges, les capitulacions, els sacrificis… És un llibre que, contra allò que sovint s’ha fet veure des del centralisme nostrat, explica que tot el país té els seus propis Onzes de Setembre i que és bo de veure que no seria possible un fet concret sense l’anterior i que la defensa de la llibertat va ser complexa i enxarxada.
La seva lectura val molt la pena (si Muñoz o algun editor llegeix aquesta reflexió, els convido a ampliar-lo perquè una nova edició comprengui la nació sencera) i per això animo a tothom a comprar-lo i llegir-lo. Espero que es trobi i que les llibreries el puguin servir.