Gerard Furest: “La llengua es pot salvar, però en cap cas amb la mentalitat actual”
Entrevista al filòleg, professor de secundària i sindicalista
La llengua està en perill. Fa molts i molts anys que viu amb la soga al coll, però mai com ara era tan visible la reculada en ús social i en respecte dels drets lingüístics. Gerard Furest i Dalmau, filòleg, professor de secundària i sindicalista, que ha publicat el llibre ‘Decàleg irreverent per a la defensa del català’ (Edicions del Núvol, 2021) i que es fa present a moltes sales de conferències, taules rodones i mitjans de comunicació per promoure un canvi de mentalitat dels catalanoparlants per a salvar la llengua. Hem parlat amb ell de tot plegat.
Fa 40 anys, el català havia resistit contra una voluntat de genocidi lingüístic del règim franquista amb l’esperança que les noves institucions d’autogovern farien la feina de la normalització. Va ser un error pensar que ja estàvem en bones mans?
Vist en perspectiva, és innegable que va ser un error. Després d’uns anys de lluita tardofranquista per aconseguir un marc legal més o menys propi(ci), la institucionalització de l’autogovern va tenir un efecte desmobilitzador en les societats catalana, valenciana i illenca. Aquesta desmobilització va ser induïda per la classe política, però en última instància va ser responsabilitat de les respectives societats civils. Al capdavall, la voluntat d’un teixit social que s’autoreivindica com a nació és sobirana. Malgrat algunes molletes en forma de concessions gracioses, un cop es va solidificar l’estat de subordinació als textos constitucionals, la manca d’un tremp constant que treballés per esbotzar-lo ha estat letal. Quin sentit tenia, externalitzar en uns altres -una classe política amb els seus límits i interessos- la defensa d’allò que afirmàvem estimar?