Commogut pels guardians, en ple esclat del conflicte d’Israel i Palestina

De conflictes al món, n’hi ha molts que estan ben oberts i que són ben sagnants. El conflicte de Rússia i Ucraïna és el que ens ha ocupat més durant aquests últims mesos i anys. Els atacs sistemàtics de Turquia contra la població del Kurdistan passen completament desapercebuts per raons diverses com l’absència d’interessos econòmics a la regió o la necessitat de molts estats occidentals de no enemistar-se amb l’estat agressor. També hem tingut una nova escombrada ètnica contra els armenis a l’Alt Karabakh en mans de l’Azerbaidjan, que ha estat també escombrada amb quatre titulars un parell de dies i ja mirem cap a una altra banda. A l’Afganistan hi ha hagut un terratrèmol, però la sacsejada va més enllà de l’escorça terrestre i afecta greument la vida quotidiana de dones i nens (i de tothom qui no combregui amb el règim talibà). El Iemen és un polvorí amb violència, atemptats, repressió i combat a cada racó, cada setmana i sense cap treva. Menys conegut encara és el conflicte a Tigre, al nord d’Etiòpia, que enfronta els exèrcits del govern tigrès amb l’exèrcit nacional etíop, amb centenars i milers de morts. Al Tibet, la repressió xinesa continua galopant sense que ningú mogui gaires peces, no fos cas que es perdessin acords comercials d’interès estratègic amb el gegant asiàtic. El món és ple de conflictes molt greus. Però, ja ho sabem, no n’hi ha cap que desperti tantes passions ni tants odis i posicions extremes com el de Palestina i Israel.

Aquests dies, el conflicte —sense ni un sol dia de treva des de fa moltes dècades— ha esclatat amb més força arran de l’atac de Hamàs des de Gaza. La reacció del govern israelià, que no per esperada és menys dura, no sabem fins on pot arribar, com tampoc l’escalada del conflicte amb la possible intervenció de tercers actors del mateix Llevant o de més enllà. Les imatges que ens han arribat són esgarrifoses. Totes.

Els moviments tàctics d’uns i altres aquests dies ens ocupen la major part de l’atenció. Però llegeixo amb interès i set de respostes els articles que miren d’exposar què pot haver provocat aquest nou esclat. De moment, sense haver llegit tot allò que voldria, m’inclino per veure més raonables les anàlisis que apunten a una voluntat de dinamitar l’imminent acord d’Israel amb l’Aràbia Saudita, que podia ‘normalitzar’ relacions amb el govern israelià, seguint el camí d’Egipte i Jordània. L’ampliació de reconeixement a l’Aràbia Saudita és (o era) un pas que podia ser vist com a perillós pels palestins (i especialment per Hamàs).

Sigui com vulgui (ho anirem llegint i mirant de treure’n l’entrellat), les raons encara més de fons del conflicte són pràcticament irresolubles. Els drets històrics a la terra sagrada, els extremismes religiosos, les guerres i expulsions de grans quantitats de població d’unes terres i altres, el règim d’aïllament sistemàtic, l’amenaça de liquidació total, els assassinats, els abusos, els atemptats… tota mena de crims i raons posades damunt la taula. Tot plegat fa molt difícil cap resolució després dels intents i de les revoltes conseqüents dins de cada bàndol. Les veus de pau són esclafades i condemnades a un silenci eixordador.

He començat a escriure aquestes ratlles amb la idea de recomanar un dels documentals que a mi més m’ha commogut. Amb el títol de ‘The Gatekeepers“, Dror Moreh ens va servir l’any 2012 el testimoni inèdit de sis ex-directors del Shin Bet, el servei d’intel·ligència israelià que s’ocupa de la seguretat interior. Mai ningú havia aconseguit una quantitat d’explicacions i reflexions tan elevada de part dels màxims responsables de l’aparell de seguretat interior d’Israel. El resultat és un documental que xoca per la sinceritat amb què s’expressen unes persones que tenia la vida de persones —suposats combatents palestins— a la punta del seu dit.

Jo no sóc amant d’expressar a la lleugera (vull dir, sense sentir-me prou informat) la meva opinió sobre qüestions tan complicades com aquest conflicte. Sí que expresso la meva empatia i patiment per totes les víctimes innocents d’aquest conflicte i de tots els altres que, ja hem comentat, estan en marxa avui. És un documental que el vaig mirar quan va sortir i que l’he tornat a mirar diverses vegades aquests deu anys. Ara hi torno. Mireu, si us vaga, aquest documental tan revelador, ara que s’ha posat en entredit la capacitat de prevenció que tenien els serveis de seguretat de l’estat d’Israel: