Bufa el vent, provem de viure

Ahir, que era un dia d’aquells que tan sols passa cada quatre anys, les sis cordes de la guitarra Martin de Borja Penalba van obrir l’accés a un món de referències culturals i emocionals de gran abast. Bé, les sis cordes, la seva veu i un reguitzell de bons músics que van tenir la sort d’acompanyar-lo en la presentació barcelonina del seu nou projecte artístic (Giròvag) a la sala Paral·lel 62.

Qui ha tingut l’encert de seguir la carrera d’aquest músic ja sap de què és capaç. Però és cert que fins ara l’havíem pogut gaudir en propostes col·lectives (de dues o més ànimes, sempre). L’any passat va decidir tancar etapes i obrir un camí que tan sols ell sabia on ens podria portar. I, més enllà d’haver escoltat les seves cançons a les plataformes de reproducció, ahir vam poder comprovar l’abast extraordinari del nou projecte.

Borja Penalba en solitari és una mena de finestra oberta. Encara que pugui semblar que ens proposa d’entrar al seu món interior (que també ho fa), la gran força d’aquest fill del barri del Carme de València és la capacitat de fer-nos connectar amb un indret culturalment ric, divers i generós. Les seves cançons —i els discursos d’enllaç— són plenes de referències intel·lectuals i expressions culturals d’un abast important. I, per tant, quan assisteixes a l’espectacle que es representa damunt l’escenari, el teu cul deixa de tocar la superfície del seient assignat per viatjar aquí i allà, en un moment present, passat i també futur, sense haver de fer gaire esforç.

Però que ningú no pateixi si no té ganes de fer tanta feina com a espectador. L’impacte sensorial del concert d’aquest giròvag inquiet és absolutament preciós. Amb un fil estilístic particular i original (que no sorprendrà ningú que ja l’hagi sentit abans), ens passeja per una diversitat de registres emocionals i musicals que sembla increïble que es puguin lligar amb aquesta naturalitat. Des de la intimitat més senzilla (recordem que no és sinònim de ‘simple’), a l’extroversió més complexa i sonorament més forta; des de la balada més sensible, al cabaret més irònic, passant per la crítica i el compromís social i polític.

Em sembla que no m’equivoco si afirmo que la proposta de Borja Penalba és eminentment una proposta d’escenari. Encara que coneixem la seva obsessió i rigorositat en la forma enregistrada, Giròvag és una idea en temps real que necessita la presència i l’espai per poder ser assaborida (anava a escriure ‘consumida’, però seria un error gravíssim perquè som als antípodes de res que tingui a veure amb el consum) en plenitud. Per tant, mireu l’agenda de concerts i no us hi penseu dues vegades. Com diu una de les cançons sobre un poema de Ventura Ametller: ‘Bufa el vent, provem de viure…’. I aquesta és la idea.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *