Nou (o deu) llibres i quatre criteris de tria per Sant Jordi

Que la festa cívica més important de Catalunya consisteixi a regalar llibres i roses és un fet completament imbatible. Ja poden fer tots els invents del món, les altres nacions, que mai no podran superar el nostre Sant Jordi. M’agraden molt Sant Jordi i Sant Joan per raons ben diferents. Però ara toca parlar del primer.

D’entrada, tant els llibres com les roses es poden regalar o es poden comprar per un mateix. Pot ser per raons amoroses o per un amor més genèric. Poden ser per a una amant o uns fills o uns pares. Fins i tot, es poden regalar a un amic o amiga. Al cap i a la fi, es tracta d’aprofitar la diada per mostrar estimació a les persones que vulguis.

Sant Jordi és el dia dels enamorats catalans, però també una diada de compromís amb la llengua catalana. I és per això que la meva opinió és que només hem de comprar i regalar llibres en català. És una qüestió de reivindicació cívica i compromís amb la llengua. També una manera de donar un suport valuós a les editorials que publiquen llibres en català.

També trobo que és bo que els autors d’aquests llibres siguin catalans. Aquí jo faig equilibris cada any. Si tinc moltes ganes de comprar o regalar un llibre d’autor estranger, en compro un altre sempre d’autor indígena. M’agrada que el llibre que regalo sigui útil per la persona receptora. Que li agradi i el llegeixi. Per això no sempre compro exclusivament autors catalans. Però ho compenso, com deia.

També hi ha una tria segons l’editorial. Segons el projecte que hi ha al darrere i la seva línia habitual. Hi ha unes editorials de país que m’agrada que puguin fer un bon calaix per Sant Jordi. Perquè competeixen amb uns gegants que setmanes abans de la diada han posat en marxa unes campanyes publicitàries (més honestes o menys) davant les quals és difícil de treure el cap.

I, finalment, hi ha allò de les novetats i dels autors mediàtics. Ningú no ha dit mai que per Sant Jordi calgui regalar (o comprar) llibres acabats de sortir del forn. El que és fonamental és que sigui un llibre. Però no té per què ser una novetat. I la cosa dels mediàtics… penso que sovint fa que la literatura en català arribi a persones que potser no comprarien mai un llibre. Però, per a la meva tria, aquests queden sistemàticament apartats de les opcions i aparcats fins al cap d’uns mesos, si és que encara em desperten interès. Hi ha autors mediàtics que escriuen bé i que són de bon llegir. No hi tinc res en contra. Tan sols una qüestió d’oportunitat.

Aquest any em passa que puc recomanar alguns llibres d’autoria local i alguns d’origen estranger. Heus ací una petita tria de llibres que puc recomanar aquest Sant Jordi:

“Fam als ulls ciment a la boca. Una lectura de ‘La mort i la primavera’, de Mercè Rodoreda”, de Neus Penalba (Editorial 3i4). Va rebre el Premi Joan Fuster d’Assaig i és un estudi comprensible i rigorós de l’obra que més m’ha captivat de Mercè Rodoreda.

“Un cor furtiu. Vida de Josep Pla”, de Xavier Pla (Destino). És la gran obra esperada dels últims anys. Sabíem que Xavier Pla estava treballant de valent per oferir una biografia completa i múltiple del prosista més important de la literatura catalana i, finalment, ha arribat.

“No val a badar. Més de cent mots catalans intraduïbles”, de Jordi Badia (Rosa dels vents). És una proposta per estimar encara més la llengua i preservar-la. Com és habitual en el seu autor, posa la seva erudició i saviesa al servei de la divulgació i el coneixement de tots.

“Random Family. Una intensa història d’amor, entrebancs, pobresa, passió i injustícia”, d’Adrian Nicole LeBlanc (Saldonar). És una veritable joia del periodisme sense pressa o del periodisme narratiu. L’autora passa deu anys immersa en les vides d’uns habitants del Bronx de Nova York. Espectacular!

“Un rastre de violència”, de Mark O’Connell (Comanegra). És una altra peça d’aquest bon periodisme que ens va arribant cada vegada més i més i que ofereix una alternativa al titular prim i sensacionalista que impera. En aquest cas, ens immergim en la història de Malcolm Macarthur, un assassí envoltat de misteri i fama a Dublín.

“Els hereus. Un retrat proper de la fractura racial a Sud-àfrica”, d’Eve Fairbanks (Edicions del Periscopi). Una crònica de l’apartheid a través de les vides de la Dipuo, la seva filla Malaika i en Christo per deixar-nos veure el costat més humà del conflicte.

“Tercer origen”, d’Albert Villaró (Estrella Polar). L’autor de la Seu ens proposa una història amb rerefons d’actualitat rabiant que és, a la vegada, un homenatge al ‘Mecanoscrit del segon origen de Pedrolo. És una novel·la destinada a un lector juvenil, però que podem llegir tots amb molt de gaudi i profit.

“Tiberi Cèsar”, de Núria Cadenes (Proa). Una incursió a Roma i, sobretot, a unes vides i uns personatges que, juntament amb la grandesa i l’heroïcitat, tenen un rostre, un cor i unes pors i misèries que els fan molt més reals que no els havíem conegut fins ara. Cadenes sap despullar-los com mai.

“Maria Antonieta”, de Stefan Zweig (La Segona Perifèria). No cal dir gaire cosa sobre qualsevol llibre de Zweig. Però aquest és dels més apassionants. Un retrat de la reina de França que ens dona la mà per fer una crònica de la convulsió social i política del moment. Una obra mestra. Una altra.

“Del natural. Una història de la natura en la pintura“, de Martí Domínguez (Edicions 62). Una de les persones més sàvies que tenim al país ens regala, llibre rere llibre, un món de coneixement que, generosament, posa al nostre abans sense pretensions. Li he llegit ‘La sega’ i ‘L’esperit del temps’ i n’he quedat sempre meravellat.

Vull llegir “Solito” (Periscopi), “Aquest serà el principi“, de l’Anna Murià (Lleonard Muntaner), el Canosa de la “Catalunya no acaba a la Panadella” (Destino); voldria actualitzar la lectura del JB Culla amb la nova versió sobre la història d’Israel (Pòrtic); també tinc ganes de començar “Com un batec en un micròfon”, de Clara Queraltó, la nova traducció de “Guerra i pau” (Edicions de 1984), “Mirar” de John Berger (Arcàdia) i els contes de William Faulkner (Ed. 1984). He començat a llegir “Cadascú a la seva i Déu contra tothom”, del gran documentalista Werner Herzog (L’Altra Editorial).

Bon Sant Jordi!