Un abús d’intel·ligència?
Les paraules que fem servir són importants. Molt. La riquesa de llenguatge, la capacitat de ser precisos quan parlem, ens fa millors. La comunicació ha estat determinant en tots els avenços de la història de la humanitat. Tenir les paraules adients per a cada idea que volem transmetre marca la diferència de la qualitat del món que anem construint.
Avui he caçat al vol un moment del programa Tot es mou, del 3cat. Havien enviat dues reporteres a fer una connexió des de dues comunitats de veïns de models oposats. En un cas, la comunitat tenia porter. Un home, molt amable i bondadós, que fa tota mena de funcions per a la comunitat i l’edifici. Explicava com ajudava les persones que viuen soles, per exemple, o com per Nadal i a l’estiu organitza una trobada de veïns per desitjar-se bones festes o bones vacances i enfortir el vincle. Com implicava la canalla del veïnat en la decoració de Nadal, a guarnir l’arbre, com portava pa els divendres pels veïns que en volien…
L’altre cas era el d’un edifici on tot està automatitzat tecnològicament. Un edifici sense claus on els veïns obren les portes i tenen accés a cada habitatge amb el telèfon mòbil, per exemple. La reportera, empesa pel llenguatge d’ús habitual, es referia a l’edifici com a ‘intel·ligent’. Un edifici despersonalitzat, on les bústies no tenen els noms dels habitants de cada pis (només el número) i que ofereix la possibilitat de no tenir cap mena de relació amb la comunitat perquè tot es fa a través d’una pantalla que centralitza el funcionament, l’anomenem ‘edifici intel·ligent’.
I què vol dir intel·ligència? “Acció d’entendre alguna cosa, comprensió”, d’entrada. “Facultat o capacitat de les persones per a comprendre el món de les relacions i prendre’n consciència”, també. O encara “comprensió mútua, acord, avinença”, segons el diccionari. I encara millor: “Comunicació entre persones que s’entenen.”
Bé, m’agrada la idea d’intel·ligència. De fet, no trobeu que sovint ens enamorem més de la intel·ligència de les persones que no pas d’altres capacitats? A mi em passa completament. En qualsevol cas, què passa si anem atribuint a un edifici automatitzat i deshumanitzador la qualitat d’intel·ligent? Conscient o inconscientment, estem afavorint una idea positiva a un model que no li correspon de cap manera. Estic ben convençut que, en aplicació d’un llenguatge rigorós que ha acumulat la saviesa popular (que n’hi ha cap altra?) dels temps, l’edifici intel·ligent és el primer, el que té una persona que s’ocupa d’enfortir la comunitat, i no pas el segon, que allunya les persones, les refreda, despersonalitza les relacions, les automatitza i les empobreix.
Ara no sé si tot plegat es tracta d’un abús d’intel·ligència o de tot el contrari.