La fórmula irlandesa per millorar la democràcia a casa nostra

Cada vegada que hi ha eleccions a la República lliure i mutilada d’Irlanda —i divendres n’hi va haver— sento enveja. No pas pels resultats, ni per la configuració ideològica i política del vot, sinó pel sistema electoral. A parer meu, un dels grans mals de la democràcia és el domini de les elits i les estructures dels partits que, sovint, impedeixen l’emergència de polítics amb talent, propers a la ciutadania…

La cosa és ben senzilla. Un sistema de llistes tancades amb circumscripcions grans allunya l’elector dels diputats, tot se centra en la figura del cap de llista i el debat i la riquesa política s’empetiteixen. L’objectiu del futurible diputat se centra a agradar al líder perquè el torni a col·locar a la llista en les següents eleccions (i si pot ser més amunt de la llista, millor). Això passa a ser el més important pel diputat i no pas haver defensat amb coherència els interessos dels seus electors. Al cap i a la fi, la majoria dels diputats no acaba percebent l’elector com el seu representat sinó que ho és el líder del partit. En el nostre sistema —fixeu-vos-hi— els diputats es comporten com a representants del seu líder al territori que (més o menys) representen. I no pas a l’inrevés. I aquesta situació té moltes conseqüències directes i indirectes que alteren completament el sentit de la representació, i la salut i la qualitat democràtica.

En el model irlandès (que és tan sols un exemple possible) la feina dels lideratges de cada partit és detectar i convèncer els millors candidats possibles per a cada petita circumscripció (una mida de comarca, més o menys). I la feina d’aquests candidats els quatre anys de legislatura és guanyar-se la confiança dels electors del tros de país que representen per no perdre el lloc en les següents eleccions. Per tant, els candidats valuosos pels partits són aquells que defensen millor els interessos de la gent que representen (cosa que, de vegades, pot no coincidir amb l’interès del líder del partit).

El vot únic transferible

En contra del que hom pot pensar d’entrada, el sistema irlandès és de naturalesa proporcional. Perquè té uns mecanismes de repartiment de restes de vot que fa que reculli d’alguna manera el sentit del vot dels no-representats. Es diu ‘vot únic transferible’. No es tracta d’explicar amb precisió el sistema d’elecció perquè hauria de menester massa espai. Per això he incrustat un vídeo molt gràfic al final d’aquest text que pot servir de tast.

En resum, el sistema del ‘vot únic transferible’ divideix el territori en circumscripcions petites (43, en el cas irlandès) com ara les comarques del Principat (42 més l’entitat territorial singular de l’Aran). Assigna un nombre de diputats a cada circumscripció segons el volum poblacional (3, 4 o 5, a Irlanda). El volum poblacional ha de ser equilibrat entre totes les circumscripcions. Per això, el nucli de població més extens, Dublín, té deu circumscripcions amb l’objectiu que el sistema doni resultats proporcionals al vot global.

Els escons assignats a cada circumscripció, se’ls disputen candidats afiliats a un partit o candidats independents. L’elector ha de marcar les seves preferències a la butlleta de votació. Ha de posar un 1 a la casella del candidat a qui vol donar el vot; un 2 a la casella del candidat alternatiu a qui voldria donar el vot en cas que el seu candidat tingués prou vots per a ser elegit o quedés eliminat en el primer recompte; i així successivament fins a marcar tots els noms de la butlleta. D’aquesta manera, els candidats que en el primer recompte superin la quota (una xifra definida pel nombre de vots vàlids emesos i el nombre de diputats que cal elegir a la circumscripció) ja obtenen el bitllet cap al parlament. Però el seu excedent de vots (aquells que han obtingut per sobre de la quota) es reparteix en un segon recompte a la resta de candidats. I es reparteix de manera proporcional a les segones preferències marcades pels que en primera opció han marcat el candidat elegit. A la vegada que es reparteixen els vots excedents dels candidats que van sortint elegits, també es reparteixen les preferències alternatives dels candidats que queden eliminats perquè han quedat en última posició en cada recompte. Vegeu el vídeo per entendre gràficament aquest mecanisme.

Els avantatges

En definitiva, que el sistema de ‘vot únic transferible’ té alguns avantatges que el fan molt atractiu per a aquells que voldríem millorar substancialment el nostre sistema democràtic:

  1. Els diputats responen directament davant els ciutadans i no es deuen a fidelitats de partit i personals.
  2. La democràcia i, especialment, les campanyes electorals no es poden teledirigir. Els diputats que omplen el parlament han hagut de guanyar-se la plaça i, en principi, no poden ser uns tanoques.
  3. Els lideratges unipersonals no són fàcils de perpetuar.
  4. Als escons del parlament hi seuen representants de veritat. Els que tenim aquí hi són també pel favor de la cúpula d’un partit.
  5. El ciutadà sap quins són els seus diputats i pot demanar-los explicacions o fer-los arribar suggeriments.
  6. Els votants de candidats minoritaris que no aconsegueixen l’escó també influeixen en l’elecció dels diputats marcant les opcions alternatives en la butlleta.

I segurament encara hi trobaríem més avantatges. Crec que el sistema irlandès és un bon sistema. Segur que n’hi ha més. Jo no crec en els models mixtos (amb elecció de diputats territorials i diputats d’una llista nacional) que s’han proposat en alguna ocasió. Al cap i a la fi, els partits cerquen amb aquestes propostes mantenir un cert control i poder col·locar candidats que no hagin de suar la seva elecció. Penso que en aquesta qüestió ens cal un canvi radical que aprofundeixi la millora democràtica i la implicació del ciutadà en la gestió del futur col·lectiu. Als nostres parlaments, als Països Catalans, hi ha gent bona, treballadora i preparada. Però ens cal un sistema que bandegi de les cambres una pila de mediocres que a qualsevol altra banda els costaria de trobar feina.

Si voleu seguir els resultats de les eleccions generals irlandeses, podeu fer-ho aquí.

El vídeo

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *